ERC va presentar ahir una esmena a la totalitat dels pressupostos al Parlament i assegura que no pensa retirar-la si el Govern i el Govern d'Espanya no es posen d'acord en els pròxims 16 dies respecte a com i quan es traspassarà l'IRPF a la Generalitat de Catalunya.
De no succeir, el debat del proper 20 de març arrencarà amb el veto dels republicans als comptes. Que, juntament amb el de Junts, PP, Vox, CUP i AC, deixarà sols al PSC i Comuns, i el projecte pressupostari quedarà sense recorregut parlamentari. És a dir, sense possibilitat d'aprovar-se.
Agència Tributària de Catalunya
La pressió se situa així sobre Pedro Sánchez. És el seu Executiu qui té la capacitat d'impulsar la reforma de les lleis pertinents perquè l'impost sobre la renda pugui passar a recaptar-se de forma íntegra per l'Agència Tributària de Catalunya, que en els pressupostos que el Govern va presentar divendres compta amb una injecció de fins a 120 milions d'euros més.
I és qui falta, després d'haver-ho fet Salvador Illa en nombroses ocasions, per comprometre's amb aquest traspàs. El qual, tot i suposar un problema per al PSOE a la resta d'autonomies --hi ha eleccions a Castella i Lleó i Andalusia a tocar--, forma part del nou model de finançament, i consta en l'acord d'investidura entre els socialistes i ERC.
Marge, però limitat
Tant el partit d'Oriol Junqueras com el Govern insisteixen, però, que hi ha marge per arribar a un acord. És, segons expliquen ambdós, la seva voluntat, ja que "Catalunya no pot estar un any més --els últims es van aprovar el 2023-- amb els pressupostos prorrogats".
A ERC asseguren conformar-se amb una fulla de ruta que comenci a "fer girar la roda" del traspàs, l'horitzó final del qual continua sent 2028. I assenyalen que hi ha diversos camins per fer-ho, sent un d'ells la presentació d'un projecte de llei al Congrés per reformar la LOFCA, una jugada que necessàriament hauria de comptar amb els vots de Junts per tirar endavant.
Però l'esmena a la totalitat dels comptes presentada ahir acota la negociació als pròxims dies. Ja que, de no haver-se presentat, encara que el projecte pressupostari superés la primera fase, no seria fins després de Setmana Santa quan el ple estaria cridat a votar si s'aproven o no els nous comptes, un cop aquests hagin passat per la corresponent comissió.
És a dir, que si els republicans no haguessin presentat una esmena a la totalitat, tot i que això no impliqués el seu suport als comptes, sí donaria al Govern més temps per maniobrar.
Victimisme preventiu
Per si de cas, ERC ja ha començat a preparar el terreny. La seva portaveu parlamentària, Ester Capella, va assegurar ahir en roda de premsa que "ningú pot sentir-se enganyat", en resposta a la responsabilitat que tindria el grup en tant que soci principal del Govern si els comptes decauen.
En aquesta línia, critiquen que Illa hagi presentat els pressupostos al Parlament sense tenir lligat el seu suport. I eviten valorar els números que aquesta setmana detalla cada departament, que suposarien un important augment de les arques públiques. Uns comptes que, en contra del que ha insinuat ERC, no poden suplir-se del tot amb suplements de crèdit, com es va fer l'any passat.
Aquesta i altres declaracions d'importants representants republicans els darrers dies no han agradat a Palau. Tot i que la relació continua sent fluida entre PSC i ERC, més enllà del que acabi passant a Madrid, on també calculen els pros i contres de noves eleccions.
Eleccions anticipades?
Més enllà que ha estat l'oposició a la majoria progressista del Parlament qui ha demanat al president de la Generalitat que torni a posar les urnes si no s'aproven els comptes, no es descarta cap escenari, segons expliquen des de l'entorn socialista.
Les enquestes, en aquesta línia, tornarien a donar una àmplia victòria al PSC, malgrat l'important auge de l'extrema dreta.