L'exdirigent republicana Helena Solà, que va encapçalar una de les llistes que va competir contra Oriol Junqueras per la direcció d'Esquerra Republicana, ha anunciat la seva sortida del partit després de donar per fet el suport de la formació als pressupostos i denunciar una “deriva sostinguda” en la seva orientació política.
En un fil compartit a través de X, Solà ha comunicat aquest diumenge una decisió que qualifica de “dolorosa, però profundament meditada”. “Fins aquí arriba la meva vinculació amb ERC, per coherència política i per dignitat personal", comença el missatge, en què explica que posa fi a gairebé 21 anys de militància.
“Avui, ERC ja no em defineix, ni tan sols la reconec", ha lamentat després de recordar que es va afiliar el 23 d’abril de 2005 i, durant “gairebé mitja vida”, el partit independentista va formar part de la seva identitat política i personal.
Investidura d'Illa
La ja exmilitant reconeix el paper històric del partit com “una eina potent per fer avançar" Catalunya en drets, justícia social i en el camí cap a l’Estat propi, i subratlla que la formació “va assumir la pitjor part de la repressió després de l’1 d’octubre" de 2017.
Tanmateix, sosté que el partit ha experimentat un canvi profund que va més enllà de decisions conjunturals. Solà es refereix explícitament a la investidura de Salvador Illa, a la qual es va oposar, i que en el seu moment va interpretar com una possible decisió tàctica en un context complex.
Pressupostos
No obstant això, Solà considera que la dinàmica posterior ha confirmat, al seu parer, un gir estratègic de més abast. “Donar suport a uns pressupostos que ni tan sols s’han negociat amb nosaltres no és responsabilitat institucional, és renúncia”, opina, i afegeix que “la renúncia permanent no construeix cap projecte”.
En aquest sentit, remarca que “ERC no deu res al PSC” i que, mentre no hi hagi compliment dels acords per part dels socialistes, no s’hauria d’iniciar cap negociació.
Diferències internes
Més enllà de la qüestió pressupostària, denuncia que s’ha “desdibuixat l’eix nacional” i apunta a “ambigüitats estratègiques” i “silencis davant decisions rellevants”. També alerta d’un “dèficit de lideratge” i critica pràctiques internes com “modificar estatuts per allargar mandats” o “no retre comptes políticament”, que, al seu parer, evidencien un deteriorament de la cultura interna.
Solà qüestiona a més el que defineix com una “professionalització excessiva i cronificada de la política”, entenent que els càrrecs públics haurien de ser un servei temporal i no “un modus vivendi indefinit”. Al seu parer, aquestes dinàmiques generen dependències que limiten el debat intern i debiliten el partit, fins al punt d’afirmar que, “cada dia que passa, ERC és més petita i més feble”.
“Hi vaig entrar per convicció, me’n vaig per coherència”, conclou en la seva despedida, en què també ha expressat el desig que algun dia pugui retrobar-se "amb l’essència d’ERC: la valentia, l’ambició nacional i la cultura de militància crítica que la van fer gran”.