Publicada
Actualitzada

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) sempre ha parlat sense pèls a la llengua. És el fet diferencial del líder del PP català que va assumir les regnes del projecte en el pitjor moment de la seva història i, en només dos anys i de la mà de l'enfonsament de Ciutadans, va aconseguir el segon millor resultat del seu partit en unes eleccions al Parlament.

La seva intransigència, poc habitual en formacions hegemòniques com de la qual ha format part des de ben jove, l'ha portat a enfrontar-se en alguna ocasió al seu president Alberto Núñez Feijóo, especialment quan aquest va pretendre negociar amb Junts per a una possible investidura després de les eleccions generals de 2023. I li podria haver costat el lloc, ja que pràcticament fins a l'inici de la campanya del 12M no va ser ratificat per Génova com a candidat.

Llunys d'arronsar-se, el polític tarragoní, conegut per les seves excèntriques intervencions des de la tribuna de la Ciutadella ja en temps de Quim Torra, va gosar escriure A calzón quitao, un llibre on reflexiona sobre les ingerències del PP nacional en la seva facció catalana. El que al seu parer ha privat els populars d'una millor posició en l'ecosistema polític d'una autonomia on, malgrat els seus 15 escons actuals, continuen sent irrellevants a l'hora de condicionar a un o altre Govern.

Amb un perfil més baix en els darrers mesos, Fernández continua convençut que les seves idees són les millors i que aquest és el terreny on ha de lluitar la seva formació. I amb aquesta premissa atén a Crónica Global, on repassa una frenètica actualitat política envoltada de moltes més dubtes que certeses, amb la possibilitat d'uns nous comicis a la vista.

El Govern va presentar divendres els pressupostos al Parlament, iniciant així la seva tramitació perquè es votin al ple. Salvador Illa l'ha trucat per tantejar el seu suport als comptes?
Al principi de la legislatura vam tenir una entrevista en què va ser molt amable en les formes però em va deixar molt clar que té dos socis, els Comuns i ERC, i que no hi hauria cap acord estable amb nosaltres. Els socialistes defensen el projecte de les dues Espanyes i no volen saber res del PP, per tant és un escenari inviable.
Creu que el PSC i ERC acabaran arribant a un acord? Exigiran eleccions si això no passa?
El que passarà amb el tripartit encobert és imprevisible. Pot ser que a l'últim minut arribin a un acord històric, com solen dir. Jo no descartaria cap escenari; però, en qualsevol cas, a totes les democràcies occidentals sòlides, quan de manera reiterada ets incapaç de presentar pressupostos, assumeixes que no tens la majoria i convoques eleccions. És el que ha fet el PP allà on governa, el que hauria d'haver fet Pedro Sánchez fa molt temps i el que hauria de fer Illa si no aconsegueix aprovar-los. Però primer esperem a veure què passa.
L'escull que segueix existint entre PSC i ERC és el traspàs de l'IRPF a Catalunya, que forma part de la nova finançament i que vostès rebutgen. Com es millora el finançament català sense que sembli (o sigui) un greuge per a la resta de CCAA?
Això s'ha fet en dues ocasions, 1997 i 2001, amb Governs del PP. Hi va haver un acord unànime entre totes les CCAA al Consell de Política Fiscal i Financera. Així es fa, arribant a un acord entre tots. El que no té sentit és demanar l'ordinalitat però només per a Catalunya. Si hi hagués ordinalitat pura, la CCAA que en sortiria més beneficiada pel sistema seria Madrid, però això no ho volen.
L'ordinalitat per a tothom li semblaria bé?
Això directament significaria que les més riques deixarien de pagar. Ningú s'imagina l'ordinalitat per als contribuents individuals. Ha d'haver-hi un sistema just, que permeti a les CCAA finançar-se. S'han d'analitzar les necessitats concretes de cadascuna i un pla de viabilitat per evitar el malbaratament, que és un problema brutal que té Catalunya. Això no passa a cap altra CCAA. Cal arreglar primer això: dediquem els diners que ja hi ha al que toca, i després veiem què falta.
Salvador Illa ha comptat en el seu any i escaig al capdavant de la Generalitat amb un suport molt explícit dels empresaris i les patronals... Com creu que les seves cessions als Comuns en matèria d'habitatge poden afectar-lo en aquest sentit?
Em sorprèn que no ho veiessin venir perquè era evident. Donar suport a Illa surt molt car. Esperem que qui ho hagi fet aprengui de l'error. La política en habitatge i a nivell econòmic d'aquest Govern està més a prop de l'extrema esquerra que del centre.
Si vostè fos president de la Generalitat, què és el primer que faria per arreglar Rodalies d'una vegada?
El primer, dir la veritat. Òscar Puente i Sílvia Paneque diuen que tenim el sistema ferroviari més avançat del món occidental i han hagut d'aparèixer morts perquè veiem imatges d'una infraestructura del tercer món. Cal identificar quines inversions es necessiten de manera immediata i executar-les.
Estaria obert a negociar un traspàs perquè Rodalies s'integrés a Ferrocarrils de la Generalitat, com demana l'independentisme?
Aquí hi ha un problema de gestió i d'incompetència, no de titularitat ni de fórmula jurídica. Han anunciat una empresa mixta on hi són tots ells. Com dic jo: “Espanyolassos per cobrar, indepes per plorar”. Cal deixar un temps per veure com funciona aquesta empresa mixta i després que s'executin els pressupostos, que és una cosa sobre la qual la Generalitat de Catalunya ha de reflexionar.
El PP, que va governar Espanya amb majoria absoluta la passada dècada, també?
A Espanya sol haver-hi una certa màniga ampla a l'hora d'executar pressupostos. Però en democràcia es jutja qui governa, no qui va governar fa una dècada. Pedro Sánchez porta gairebé vuit anys i l'etapa de Mariano Rajoy ja va ser jutjada en el seu moment, tant pel bo com pel dolent, i aquella majoria es va perdre a les urnes. Voler encolomar-li els problemes a qui fa una dècada que no governa, no toca.
La inseguretat és una altra de les principals preocupacions de la societat catalana. Quines propostes té el PP?
La primera, que és essencial, dignificar i donar instruments a la policia perquè pugui fer la seva feina. La segona, canviar les lleis que protegeixen els delinqüents: parlo, per exemple, de l'okupació. I tercer, canviar la pedagogia que converteix el delinqüent en una pobra víctima del sistema i els policies en feixistes que no poden actuar perquè l'esquerra ataca la seva dignitat i els anomena agressors. Dins de les prioritats pressupostàries s'ha de garantir que hi hagi més policia i més mitjans.
Ara que anem veient el creixement d'Aliança Catalana, no només a les enquestes sinó també a nivell orgànic. Com creu que evolucionarà aquest projecte?
Aliança Catalana és el resultat d'una caricatura del procés. La degradació del catalanisme polític ha fet que passem de Miquel Roca i Duran i Lleida a Quim Torra o Sílvia Orriols. Aquest espai va cap a la radicalitat ètnica. Sostenen que hi ha una raça catalana. A mi m'agradaria que les persones que sembla que sempre desitgen ser enganyades pel nacionalisme no caiguin en el parany aquesta vegada.
L'islam és incompatible amb Occident, com diuen ells?
No sé si és incompatible amb Occident. No crec que es tracti d'avaluar religions sinó conductes. En una democràcia no es pot imposar en quin Déu creure o quines pràctiques religioses seguir sempre que aquestes siguin compatibles amb els drets humans i amb l'ordenament jurídic. La ablació de clítoris, per exemple, és inadmissible. Imposar el burka a una dona també és incompatible, perquè no és una pràctica de lliure elecció i si elles s'hi neguessin possiblement les matarien. Aquestes pràctiques s'han de perseguir i cal expulsar qui les practiqui. La democràcia i el poder polític estan per sobre de les religions, i això ho ha d'acceptar tothom.
La seva companya Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, va dir que condicionar la renovació dels permisos de residència a l'estudi de les llengües cooficials és “xenòfob”. Ho comparteix?
Els requisits de ciutadania han d'estar ajustats als drets humans, no a les obsessions identitàries que tingui cada governant de torn. Jo ja he proposat alguna vegada que els que hauríem de sotmetre'ns a un examen del nivell C de català som els 135 diputats del Parlament. Ens riuríem força. Volen imposar-ho a tothom però després ells no saben escriure en català.
Com creu que afectarà la tornada de Puigdemont al Parlament? Junts creu que podrà donar-se abans de l'estiu...
El que és important no és la seva tornada, sinó la constatació que Pedro Sánchez ha premiat els colpistes que van dividir la societat, van aprovar una Llei de Transitorietat feixista i van provocar la sortida de milers d'empreses de Catalunya.
Però quin significat polític pot tenir aquest retorn? Com el rebrà vostè?
És una humiliació a l'Estat de dret i als constitucionalistes catalans. No he pensat en cap performance particular per quan Puigdemont entri al Parlament. Per mi el que és important no és la seva presència, sinó la humiliació que implica.
A l'espai de l'antiga CiU cada cop hi ha més actors rellevants que demanen refundar Junts i que l'espai torni a ser com abans. Seria una bona notícia?
Amb una Convergència ja en vam tenir prou. El nacionalisme mal anomenat moderat o el nacionalisme radicalitzat són dolents igualment per naturalesa. A mi el que m'agradaria és que el nacionalisme acabés a la marginalitat política i que no els votés ningú. Seria la millor notícia per a Catalunya. Dit això, resulta curiós que qui ho impulsa (es refereix a l'expresident de la Generalitat Artur Mas) fossin els impulsors del procés. Van fer de piròmans i ara venen amb la mànega dient que volen apagar l'incendi.
Derogar l'amnistia és una prioritat per al PP?
Quan jo proposo això sóc plenament conscient que no tindrà efecte retroactiu, però, precisament, raó de més per fer-ho. No és tant per reobrir processos judicials sinó per dir que aquesta llei és una barbaritat i fruit d'un intercanvi polític corrupte. Amb els indults s'hi pot estar d'acord o no. Jo hi estava en contra perquè no es pot indultar algú que assegura que ho vol tornar a fer. Però l'amnistia és diferent, perquè és l'Estat de dret qui demana perdó als colpistes. Només per decència democràtica cal derogar aquesta llei.
El líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, ha dit aquesta setmana que després de la desclassificació dels documents secrets del 23F el rei Joan Carles I hauria de tornar a Espanya. Hi està d'acord?
Aquesta desclassificació és una nova cortina de fum de Pedro Sánchez per mantenir-nos a tots entretinguts mentre continua sent incapaç de governar. Però hi estic d'acord, sí.
Feijóo també ha dit en diverses ocasions que necessita molts vots a Catalunya per, aquesta vegada sí, tenir la majoria suficient per arribar a la Moncloa. Creu que està connectant amb la societat catalana o que continua sent un líder que genera dubtes?
Als resultats em remeto. Hem de continuar creixent, però a les darreres eleccions generals vam passar de tres a sis i a les catalanes de tres a 15, protagonitzant el major creixement de la història del PP català. Això és una feina compartida, de la direcció nacional i de l'autonòmica. Respecte a les enquestes de valoració de líders, sempre recordo Berlusconi i Margaret Thatcher, que tenien molt males valoracions i després arrasaven a les urnes. És molt subjectiu. El que és objectiu és que vam estar a punt de desaparèixer fa no gaires anys i en els darrers dos o tres anys hem obtingut uns resultats extraordinaris.
S'ha escrit molt sobre la seva relació amb Feijóo, en quin punt està?
Una cosa és la relació personal, que sempre ha estat bona, i una altra cosa és discrepar. Jo estic molt orgullós de formar part d'un partit on es pot discrepar, no com al PSOE o Vox.
L'hi pregunto perquè dona la sensació que la sintonia política ha millorat.
Quan vostè està sembrat, no li portaré la contrària.
Digui'm una cosa que no li agradi gens de Vox.
Els atacs dissimulats a la Corona. Crec que són perillosos i van contra l'essència d'aquesta Espanya que tant diuen estimar i defensar. La garantia de la continuïtat de la nació espanyola resideix en la monarquia. Em molesta molt que flirtegin en això amb l'extrema esquerra. Tampoc m'agrada gens el seu nacionalisme en l'entorn europeu. El seu concepte de la Europa de les fronteres és el que va portar la segona guerra mundial. Europa es basa en la idea que alguna sobirania s'ha de cedir. El debat és quanta. Però recuperar la Europa de les fronteres és del pitjor que li pot passar a la UE.
Quina opinió li mereix Gabriel Rufián?
Rufián és un perfecte exemple de la picaresca espanyola. És un llest de la política, astut, sense principis de cap mena i amb uns notables nivells de cara. És l'home que va anomenar botifler a Puigdemont per no haver declarat la DUI més de vuit segons i ara resulta que vol ser president d'Espanya. La qüestió és si l'extrema esquerra li comprarà la mercaderia avariada.
Que sembla que no...
En algun moment de desesperació, aquestes coses poden passar. Jo no ho descartaria, però efectivament tot apunta que no.
Qui sí sembla que podria liderar aquesta nova coalició és Ada Colau, després del pas al costat de Yolanda Díaz...
Barcelona és tan meravellosa que va aguantar vuit anys de Colau, però 12 ja no sé si ho hauria pogut. Ada Colau és la responsable que Catalunya sigui el paradís okupa de tota Espanya. És la senyora que compara el burka amb els natzarens. I representa el pitjor de l'extrema esquerra i l'herència més perversa del comunisme. També li dic, vist el que s'ha vist, potser acaba d'enfonsar l'extrema esquerra espanyola i això podria ser una bona notícia. Aquest espai polític és d'un nivell de cainisme inèdit. Aquesta gent va venir a parlar de la casta i després han acabat comprant-se el xalet més car, la bossa més cara... Són el pitjor de la política. El que m'agradaria és que Yolanda Díaz, ja que se'n va, demani perdó pel mal que ha fet.
Per últim, ja que estem pràcticament a mig mandat i no se sap què pot passar en els pròxims mesos... Alejandro Fernández tornarà a ser el candidat del PP a la Generalitat de Catalunya?
Les eleccions són el 2028, si no canvia res. Com sempre dic, assumeixo el debat, però nosaltres anunciem els candidats quan es convoquen unes eleccions. Quan la legislatura està oberta la nostra responsabilitat és treballar, no especular.