Malgrat les xifres de despesa més altes de la història de la Generalitat, la conselleria d'Economia reduirà el pes del deute de Catalunya en un punt i, gràcies al dinamisme del PIB, podrà sanejar el balanç autonòmic.
Sota el paraigua de les regles fiscals europees, que limiten el dèficit de les comunitats autònomes al 0,1% per al trienni 2026-2028, l'Executiu català ha optat per esgotar aquest marge de maniobra.
Tot això, en el cas que ERC doni el seu vistiplau a les finances presentades pel Govern i s'aprovin els primers pressupostos per a Catalunya des de 2023.
Amb necessitats crítiques en infraestructures i una partida rècord de 1.900 milions d'euros destinada a habitatge, no està previst que el Govern generi superàvit, però sí un estalvi corrent històric de 2.475 milions. Una xifra que, fins i tot després de pagar la factura d'interessos, permet finançar una part substancial de les inversions sense disparar el dèficit.
Tanmateix, la salut financera millora en termes relatius. La previsió oficial és que el deute sobre el PIB caigui un punt sencer, passant del 28,4% al 27,4%.
Pendents del FLA
Això es deu al bon comportament de l'economia catalana, que creix a un ritme superior a la mitjana europea, si bé ho fa fonamentalment per l'augment de la població.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, en una reunió del Consell Executiu
Si s'executa la quitació parcial del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) –valorada en uns 17.000 milions–, l'indicador es desplomaria fins al 22,2%, situant el passiu total a l'entorn dels 70.000 milions d'euros.
Deute
Amb la millora de la valoració de les agències de rating, el Govern ja no depèn exclusivament de l'auxili estatal i pot acudir al finançament bancari privat. Per primera vegada en catorze anys, la Generalitat té autorització per formalitzar operacions d'endeutament amb la banca.
De fet, es prepara un paquet de refinançament de 3.600 milions d'euros entre l'abril i el maig per alleugerir les càrregues financeres.
Herència enverinada
Malgrat els indicadors de solvència a l'alça, la Generalitat continua lidiant amb la herència enverinada de la recessió de 2008. Aquella bola de neu financera, que va començar a rodar fa més d'una dècada, arribarà enguany a un volum de 90.000 milions d'euros.
Per culpa d'això, la factura d'interessos s'ha disparat fins als 1.616 milions d'euros, duplicant els registres de 2023. Aquesta càrrega financera s'ha erigit, per dret propi i pes pressupostari, en la "setena conselleria" del Govern.
La consellera d'Economia i Hisenda de Catalunya, Alicia Romero, atén els mitjans a la seva arribada a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el 17 de novembre de 2025
La gestió de les finances ha permès mantenir el període mitjà de pagament a proveïdors per sota del límit legal de 30 dies. Per al tancament de 2025, la mitjana es va situar en 28 dies.
Impostos i finançament autonòmic
La Generalitat afronta el 2026 amb un pressupost de màxims que, paradoxalment, dibuixa una administració més sanejada, sempre que el creixement del PIB i la negociació del FLA mantinguin el seu rumb actual.
Per sostenir aquest nivell de despesa i complir simultàniament amb l'exigent límit de dèficit del 0,1% del PIB, l'Executiu català es recolza en el model de finançament autonòmic, que aporta el 82% dels ingressos corrents; i en l'augment dels impostos cedits i propis, que representa la resta de la recaptació.