El Govern de Salvador Illa ha presentat aquest divendres els seus primers pressupostos, pendent encara de l'aprovació d'Esquerra Republicana, amb un augment de la despesa pública del 23% respecte al 2023, fins als 49.162 milions d'euros.
Les carteres que més creixeran en termes absoluts seran les de Salut i Educació, amb pujades respectives de 2.428 milions i 1.642 milions, respectivament. Les seguirà Drets Socials i Inclusió, amb un augment de 930 milions.
Més de 4.000 milions es destinaran a inversions en el sector públic, la xifra més alta des del 2010, gràcies a un estalvi rècord de 2.475 milions per l'augment de la recaptació tributària.
Detalls de totes les conselleries
En la carpeta de Salut, es crearan gairebé 6.000 places noves de personal sanitari, 616 milions es dedicaran a l'atenció primària i 463 milions als CAP de tot el territori.
D'altra banda, en Educació hi haurà més de 4.000 mestres al sistema respecte al 2023 i 900 a les escoles bressol. Es gastaran 253 milions en ajudes al transport escolar i menjador públic i 314 milions en ampliar i construir centres educatius.
Un total de 1.900 milions d'euros aniran a polítiques d'habitatge, per contribuir al lloguer, la rehabilitació i la construcció d'habitatges protegits.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, abans de la reunió del Consell Executiu
Pel que fa a Drets Socials, el Govern preveu crear 15 noves residències públiques que atenguin 1.000 persones.
En el transport públic, gairebé 200 milions aniran a bonificar la T-Usual i la T-Jove durant tota la legislatura, 355 milions a Rodalies –sense comptar el desemborsament previst pel Govern central– i 311 milions per al metro i el ferrocarril.
Pacte per la Indústria
En economia i empresa, la principal partida seran els 5.000 milions destinats fins al 2030 per recuperar la indústria catalana. Aquest pacte inclou 570 milions per ocupar un milió de persones en aquest àmbit, 320 milions per reforçar la hisenda catalana i 35 milions per internacionalitzar les empreses industrials catalanes.
Destaca també en aquesta conselleria la despesa de 122 milions per a la nova Agència Tributària catalana, amb un increment de 200 persones en plantilla per desplegar el finançament singular i 450 per a la campanya de recaptació de l'IRPF.
El Govern haurà de pagar més de 6.000 places en els cossos de seguretat i emergències respecte al 2023 i preveu contractar més de 1.500 mossos, 300 bombers i 100 agents rurals. En Justícia, es preveuen més de 90 noves unitats judicials.
Finalment, el sector primari rebrà 90 milions per modernitzar i millorar el seu sistema de regadiu, 9 milions per prevenir les crisis sanitàries dels animals i cultius i 22 milions per millorar la seguretat i gestió de tota la superfície forestal.
Principals inversions
En concret, les principals inversions seran 365 milions per ampliar hospitals, 314 milions per a escoles i centres de FP, 101 milions per a la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils, altres 101 milions per al tramvia de Tarragona, 8,5 milions per a l'estació d'autobusos de Lleida o 6,4 milions per a la nova C-37 de Vic a Olot.
Altres inversions destacables seran 100 milions per ampliar i construir residències i centres de dia, 26 milions per al Fòrum de Justícia de Tarragona, 15 milions per a un centre de tractament de residus municipals a Girona, 166 milions per a la conservació i millora de la seguretat de la xarxa viària, 10 milions per a la dessalinitzadora de Foix o 7 milions per a la nova comissaria de Mollerussa.
Menys deute sobre el PIB
Malgrat l'augment de l'estalvi, el dèficit acumulat es manté "massa elevat", segons el Govern. No obstant això, el deute sobre el PIB s'ha reduït al 27,4%, respecte al 28,2% dels anteriors pressupostos. Si tira endavant el FLA, se situarà al 22,2%.
L'augment de la despesa es deu en bona mesura a l'augment de la recaptació d'impostos. D'entre els tributs cedits a la Generalitat, els que més han pujat són Transmissions Patrimonials, amb un augment del 30%; Patrimoni, un 28,4% o Successions, un 24%. El 2026, està previst que els catalans paguin 1.517 milions més en impostos a la Generalitat.
Bon ritme econòmic
Els pressupostos expansius del Govern arriben en un moment en què l'economia catalana registra un bon comportament malgrat la convulsa situació macroeconòmica.
El 2025, la regió va registrar un augment del PIB del 2,7%, especialment gràcies a l'augment de la població, i va registrar l'atur més baix de la seva història. El creixement va superar la mitjana europea, en un entorn de fortes tensions comercials.