El Govern de la Generalitat i els Comuns han pactat aquest dijous els termes de la prohibició de la compra d'habitatges per especular. El que ha fet oficial el suport dels seus set diputats als pressupostos de 2026, en un acord rubricat pel president Salvador Illa i Jéssica Albiach.
El text que pretén frenar l'especulació desterra algunes exigències inicials del soci d'investidura i assenyala el camí de la modificació de la Llei d'Urbanisme com "l'única manera" d'evitar impugnacions als tribunals.
"No podem impedir que es compri, però sí condicionar a què es destinarà l'habitatge", ha reconegut la líder de la formació morada en una roda de premsa al Palau de la Generalitat d'acord amb els informes de constitucionalistes i urbanistes, publicats el cap de setmana per l'Executiu.
A la baixa
La formació morada va proposar a la tardor que els petits propietaris no poguessin adquirir un altre habitatge a la mateixa ciutat. No obstant això, el text definitiu permetrà que un particular posseeixi fins a quatre immobles en un mateix municipi tensionat perquè hi visqui ell o un familiar directe, o es destini al lloguer permanent, i amb el preu limitat.
A partir de cinc, però, seran considerats grans tenidors, i sobre aquests recauen precisament les principals prohibicions. La norma veta que comprin pisos solts i només permetrà l'adquisició d'edificis sencers i de cop, amb l'obligació de destinar-los també al mercat del lloguer sota l'índex de referència.
Dependrà dels ajuntaments
El Parlament modificarà la Llei d'Urbanisme "abans de l'estiu" --el que dependrà de l'adhesió d'Esquerra Republicana-- per "habilitar els ajuntaments de zones tensionades perquè, mitjançant plans especials, puguin prohibir la compra especulativa".
D'aquesta manera, el Parlament no pot imposar la nova norma de forma sistemàtica sobre els 271 municipis declarats zona tensionada, sinó que dependrà del criteri de cada govern local i, com és natural, del seu color polític.
Cartell de "es ven" al balcó d'un habitatge
"Ha de ser viable jurídicament"
"Ha de ser viable jurídicament i no ens ho poden tombar", ha justificat Albiach sobre la nova norma. Precisament, Illa ha insistit en reiterades ocasions en la necessitat que les mesures en matèria d'habitatge siguin "realistes", alhora que ha defensat la "funció social" de la propietat privada de garantir també l'accés a l'habitatge.
Un mes i mig de reunions en el si d'un grup de treball compartit entre Govern i Comuns ha conclòs, a més, que les mesures s'han d'acotar a un temps determinat i a una zona concreta.
La consellera Alícia Romero, el president Salvador Illa i els líders dels Comuns, Jéssica Albiach i David Cid
Condicions que reuneix la condició de zona tensionada, que pesa sobre 271 ciutats i pobles.
Aquesta figura s'aplica sobre els límits dels municipis i decau en un termini de tres anys. A l'agost, s'han de renovar unes 140 zones tensionades i, al març de 2027, unes altres 130; en cas contrari, els ajuntaments que vulguin aplicar la norma no podran fer-ho.
Segones residències i herències
Què passa amb les segones residències? Aquestes s'entenen com a "una extensió de la primera residència" perquè "s'utilitzen per viure-hi encara que no sigui tot l'any". Així que no es poden vetar, cosa que els Comuns ja reconeixien des que van posar el debat sobre la taula.
Tanmateix, han d'estar situades en un municipi diferent d'aquell en què resideix el propietari, cosa que ja és habitual en ser utilitzades, normalment, per a estades vacacionals. De totes maneres, una família podrà tenir dues segones residències si la propietat recau sobre els membres de la parella per separat.
I amb les herències? En el cas de rebre un pis i posseir ja una segona residència, l'hereu haurà de posar-lo a disposició d'un familiar directe --signat davant notari--, llogar-lo o vendre'l. No podrà quedar buit, sent aquest l'objectiu de fons de la nova norma: evitar immobles buits i la seva acumulació en mans de grans propietaris.