El Govern ha donat a conèixer aquest dissabte quatre informes de experts juristes que avalen la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, una condició imprescindible perquè els Comuns donin el seu suport als pressupostos de la Generalitat de 2026, que ambdues formacions ja negocien.
L'executiu de Salvador Illa i el partit de Jéssica Albiach van posar en marxa al novembre un grup de treball conjunt amb experts per analitzar quines mesures es poden prendre en aquest àmbit, en què van participar l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer i els experts en urbanisme, habitatge i dret Rosa Fornas, Fuentsanta Alcalá, Pablo Feu i Jaime Palomera.
"Legitimitat constitucional"
Un dels escrits, titulat "Informe sobre la constitucionalitat de les intervencions del dret administratiu en referència a la limitació del dret de propietat", assenyala que, en virtut del principi de concurrència competencial, les comunitats autònomes "estan constitucionalment legitimades per establir limitacions als drets de propietat privada" utilitzant normes i instruments propis del dret administratiu per regular no només relacions entre particulars i administracions, sinó també entre particulars.
Així mateix, l'"Informe sobre la viabilitat jurídica d'intervenir en el mercat immobiliari per limitar les adquisicions d'habitatge per destinar-los a la residència habitual pròpia", conclou que l'especulació en matèria d'habitatge, de la qual alerten les resolucions del Parlament Europeu, "justifica la necessitat peremptòria d'intervenció dels poders públics per revertir la situació i evitar l'especulació, per mandat exprés de l'article 47 de la Constitució".
Controvèrsia
Aquest pas, que busca legitimar el Govern per redactar un projecte de llei i debatre'l al Parlament, s'emmarca en la determinació dels socialistes en aquesta matèria. Per convicció o per necessitat, Illa ha recordat des del principi de la legislatura que no li "tremolaran les cames" per garantir el dret a l'habitatge.
En aquesta línia ha impulsat diverses mesures com, possiblement la més rellevant, la construcció de 200.000 pisos entre 2025 i 2030. Però la limitació legal a la compra d'habitatges és sens dubte la que més controvèrsia genera.
Primer perquè el sector empresarial rebutja majoritàriament aquesta proposta i en segon lloc perquè, malgrat els informes --precisament per això es van encarregar--, segueixen havent-hi molts dubtes sobre la capacitat legal de la Generalitat per poder dur a terme aquesta mesura inèdita a Espanya.