L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès tenia previst celebrar un ple ordinari a finals de juliol de 2009 en què s'aprovaria el pla urbanístic per impulsar una promoció immobiliària en el marc del projecte anomenat “Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola”.
En aquell moment, la població vallesana estava governada per ICV (que ostentava l'alcaldia a través de la figura d'Antoni Morral), CiU i PSC. Tots els grups estaven d'acord en els detalls del projecte (inclòs el coeficient d'edificabilitat) que havia d'executar l'empresa concessionària “Espais Promocions Immobiliàries Epi, SA”, empresa vinculada a L. C. S., implicat en el cas Pretoria i molt vinculat amb CDC.
El pla de Prenafeta es trunca
Tot anava sobre rodes fins que, per sorpresa de tothom, els regidors de CiU van començar a presentar esmenes pocs dies abans del ple. Aquests regidors qüestionaven, entre altres coses, el coeficient d'edificabilitat dels pisos que havia proposat l'empresa.
Sense els vots de CiU el projecte no podia tirar endavant.
Una trucada obre l'espita del sospita
La Guàrdia Civil havia intervingut el telèfon de L. C. S. per ordre del popular jutge de l'Audiència Nacional en aquella època Baltasar Garzón. Aquella intervenció va començar a donar fruits de seguida.
A les 11:37 del dia 14 de juliol de 2009, Morral truca a L. C. S. En la conversa li diu de manera literal: “La postura de CiU ho bloqueja tot”. Morral recorre a L. C. S. perquè aquest faci les gestions oportunes que permetin que la promoció urbanística es dugui a terme.
La trama es posa en marxa
Morral i L. C. S. no amaguen la seva preocupació. L'empresari recorre a un esglaó més alt de la trama: Lluís Prenafeta. El truca el mateix dia 14 només una hora després de la conversa amb l'alcalde. Prenafeta s'interessa per la data de celebració del ple i li manifesta al seu amic L. C. S., en un intent de tranquil·litzar-lo, que comença les gestions. “Parlaré amb Mas. Ja m'ocupo jo de parlar amb Artur Mas (aleshores president del partit) i em poso en marxa”, li diu.
L'endemà, Prenafeta, que sembla haver fet els deures, truca a L. C. S. i li confirma que “ja està feta la gestió amb Artur Mas” i que aquell mateix matí Mas ha trucat a Consol Pla Dou (tinent d'alcalde de CiU) per demanar-li que flexibilitzi la seva posició i garanteixi l'aprovació del pla.
Artur Mas ho arregla tot
Prenafeta afegeix a la conversa que grava la Guàrdia Civil un contundent “tot està arreglat”. Tant és així, que segons Lluís Prenafeta, la mateixa Consol Pla li hauria dit a Artur Mas que estava disposada a ajudar L. C. S. Prenafeta facilita el número de telèfon de la regidora a l'empresari promotor i li diu “truca-la de part d'Artur Mas, t'estarà esperant. Ella prefereix reunir-se a soles amb tu”.
A les 12:55 hores Morral truca a L. C. S. informant-lo que, després de reunir-se amb el grup municipal de Convergència i Unió, “tot estava arreglat” i que el projecte s'anava a aprovar amb total seguretat. Tots mostren la seva satisfacció per l'embolic resolt.
Informe lapidari però inútil
El 30 de juliol del 2009, la unitat central operativa de la Guàrdia Civil eleva un informe al jutge Garzón en què detalla aquestes converses i posa de relleu l'evident tràfic d'influències orquestrat per Prenafeta, i en què hauria estat col·laborador necessari Artur Mas, per beneficiar la viabilitat d'un projecte urbanístic del qual n'havia de treure una sucosa part, una empresa amiga de l'aparell convergent.
Aquest informe no fa cap menció al cobrament de comissions per part dels implicats, però evidencia com es gestionava l'obra pública a Catalunya i com informació reservada de projectes i valoracions polítiques circulava de manera descarada per benefici d'aquells que tenien interessos empresarials o dels que cobraven comissions per la intermediació per aconseguir que els contractes fructifiquessin.
Aquella promoció immobiliària es va acabar aprovant. La Guàrdia Civil va presentar aquest informe a Garzón. El jutge no va dictar cap diligència d'investigació tot i els raonaments policials i les proves acumulades.