La coneguda firma Casa Tarradellas, amb seu al municipi barceloní de Gurb, s’ha transformat en poc més d’un lustre en un gegant alimentari d’escala continental. Ja era molt famosa a Espanya gràcies a les seves pizzes i el seu embotit curat espetec.

Durant l’estiu de 2020, en plena pandèmia i amb l’economia de la UE pràcticament paralitzada, va donar un cop sonat. Va adquirir per 400 milions a Nestlé el 60% de Herta Foods, fabricant de productes carnis i masses congelades, amb presència a França, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Irlanda. El passat Nadal va culminar la conquesta i va comprar el 40% restant de Herta.

L’import de la transacció no va transcendir, encara que, prenent com a referència el preu atribuït al primer traspàs, rondaria els 260 milions.

Les magnituds financeres agregades de Herta i Tarradellas corresponents a 2025 són espectaculars. El volum dels actius puja com un coet fins als 2.170 milions i els recursos propis se situen en 1.340.

La facturació assoleix fins als 2.440 milions i el benefici net fins als 66, davant de 2.330 i 55, respectivament, en l’exercici 2024.

La propietat del conglomerat es reparteix entre el matrimoni Josep Terradellas Arcarons i Anna Maria Falgeras Masramon, ambdós septuagenaris.

La seva aventura va començar el 1976 amb l’hostal Osona, un petit obrador i una botiga annexa a la masia familiar, on en Josep i l’Anna Maria venien les seves pròpies xarcuteries.

La parella va traslladar a la seva activitat mercantil l’austeritat pagesa, la inclinació ancestral a acumular abans que repartir, guardar fins a l’últim cèntim i engruixir any rere any les reserves.

Aquesta disciplina espartana ha permès sufragar amb els fons socials totes les grans operacions i ampliacions fabrils dutes a terme al llarg de la seva trajectòria.

En Josep sempre ha defugit el crèdit bancari i ha mantingut els prestadors lluny dels seus dominis.

En el mig segle de trajectòria, Casa Tarradellas mai no ha abonat dividend als seus dos accionistes. Aquesta política seguirà vigent en els pròxims exercicis, ja que els excedents es destinaran íntegrament a enfortir el balanç i preservar la competitivitat de la companyia.

El consell d’administració es compon del patriarca i la seva esposa, que ocupen la presidència i la vicepresidència. Els acompanyen com a vocals els seus fills Josep i Núria Terradellas Falgueras; secretari, Conrad Blanch Fors; i vicesecretària, Anna Terradellas Falgueras. La retribució d’aquest òrgan gestor és d’un milió anual.

El magnat no és amant de concedir entrevistes periodístiques, ni de freqüentar actes socials. Va a la seva, a engrandir el seu imperi sense perdre el temps en esdeveniments mundans.

Al marge de les seves tasques corporatives, als cercles locals es comenta que Josep Terradellas va adquirir recentment la bonica finca Cànoves, situada a Sant Julià de Vilatorta, que pertanyia als marquesos de Vilallonga.

Malgrat el seu nul perfil públic, el personatge és prou conegut a la comarca endogàmica d’Osona, on es troba Gurb, municipi limítrof amb Vic. No en va, en poques dècades s’ha erigit en el major potentat de la zona.

La seva principal factoria, al peu de la carretera de Puigcerdà, té tals dimensions que se la coneix com “la catedral de can Tarradellas”.

La plantilla directa del consorci abasta 2.770 empleats, molts d’ells d’origen subsaharià, ja que a la demarcació existeix una creixent colònia procedent d’Àfrica.

El nombre de treballadors que depenen del grup és molt superior. Succeeix que Josep Terradellas controla una extensa bateria de granges de porcs, que utilitza per abastir les seves fàbriques. En aquest entramat paral·lel, hi militen al voltant de mig miler de col·laboradors.

L’imperi dels Terradellas funciona com una maquinària perfectament greixada. La integració de les explotacions ramaderes amb les plantes de transformació li permet controlar bona part de la cadena de subministrament, des de l’origen de la matèria primera fins a la seva elaboració i venda. Aquesta estructura li confereix un enorme múscul industrial i redueix al mínim la seva dependència de proveïdors externs.

L’absorció completa de Herta afegeix una dimensió continental a aquest model de negoci, fins ara assentat sobretot en el mercat espanyol. Des de Gurb, Josep Terradellas ha aixecat una multinacional a la seva manera rural, sense ostentacions, sense repartir ni un sol euro als propietaris i amb els guanys convertits en combustible per continuar creixent.