Les celebracions pel retorn de l'exconseller Lluís Puig a Catalunya després de fer-se efectiva l'amnistia amb què el va premiar Sánchez han estat menys espectaculars del que es preveia.
És cert que Puig no és precisament el tipus amb més carisma entre els dirigents del procés (la seva principal virtut és el seu profund coneixement del món sardanista i de les danses folklòriques), però hi havia qui esperava una rebuda apoteòsica després de passar una dècada fugit de la justícia a la terra dels musclos.
A Puig amb prou feines l'esperaven uns quants centenars d'activistes i alguns dirigents de Junts a Terrassa, la seva localitat de naixement, que l'han homenatjat al crit d'“independència” abans de marxar cap a casa a sopar.
Tot amb el habitual tufet caspós que fa ja molt de temps que desprenen els actes del nacionalisme català.
Un dia després, Puig ha fet el passeig pel Parlament, on li han retut honors els representants de l'independentisme més decadent, entre ells, Artur Mas (qui va iniciar el procés però en va sortir indemne del seu fracàs), Oriol Junqueras (amnistiat després de ser condemnat i empresonat per sedició), Quim Forn (recol·locat a Mediapro després de passar una temporada a Estremera, Soto del Real i Lledoners), Laura Borràs (indultada després de ser condemnada per corrupció en comandita amb un narcotraficant) i el raper Valtònyc (condemnat per enaltiment del terrorisme, injúries i amenaces, i fugit fins a la prescripció de la pena).
El president Illa també ha rebut Puig, que és diputat a la Cambra autonòmica. Això sí, ho ha fet en una “trobada discreta i privada”, molt en la línia del dirigent socialista.
La veritat és que els carrers no han vibrat amb la tornada del primer dels fugitius, tot i que caldrà veure com seran els pròxims ongi etorris.
El següent és el de Toni Comín. Aquest cap de setmana creuarà la frontera a peu. Això sí, abans s'ha afanyat a anar a Madrid per acatar la Constitució i així poder recollir l'acta d'eurodiputat que li dona accés a un suculent sou.
I, després d'aquests aperitius, faltarà el retorn de Puigdemont, per al qual tot apunta que haurem d'esperar que passin les eleccions generals del 29N.
Tot i que els amnistiats venen el seu retorn com una gran victòria, la sensació és que el món independentista està molt desmobilitzat i que aquestes rebudes no són més que un gris epíleg del procés.
Tanmateix, i malgrat que els secessionistes no han aconseguit els seus objectius principals, seria imprudent pensar que el seu projecte està enterrat.
De fet, en cada acte segueixen recordant que ho tornaran a fer… tan aviat com tinguin l'oportunitat.
Potser els partits constitucionalistes no ho haurien d'oblidar.