Trenta agents dels Mossos d'Esquadra ferits i tretze detinguts, entre ells una menor d'edat. Aquest és el balanç dels aldarulls que dilluns passat, 5 d'octubre, van convertir el centre de la capital catalana en un autèntic camp de batalla contra la policia.
El que havia de ser una jornada de reivindicació pel dret a l'habitatge va acabar amb desenes d'agents lesionats, contenidors incendiats i una batalla campal que poc o res tenia a veure amb les dificultats de milers de ciutadans per accedir a un lloguer assequible.
Cal recordar que la manifestació, que va reunir milers de persones al centre de Barcelona, va transcórrer de manera pacífica. Va ser un cop desconvocada quan la situació va fer un gir radical.
Una multitud de entre 500 i 800 persones, segons les estimacions de fonts policials, va començar a protagonitzar aldarulls i a enfrontar-se als efectius desplegats per garantir la seguretat.
I aquí hi ha un primer element que mereix especial atenció: la dimensió dels grups violents. Barcelona no és aliena al fet que determinades manifestacions acabin de manera violenta. Però el que va passar dilluns passat va superar les previsions habituals.
No és una apreciació personal. Són les mateixes fonts policials les que reconeixen, amb preocupació, que el volum de joves implicats en els aldarulls va ser extraordinari.
Les obres que s'executen en alguns carrers adjacents al passeig de Gràcia es van convertir en un improvisat arsenal. Adoquins, pedres, tanques i qualsevol objecte que estigués a l'abast dels aldarulladors van servir per atacar els agents, però també a periodistes que intentaven documentar el que estava passant.
Les imatges parlen per si soles. Efectius d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra obligats a retrocedir, a buscar refugi i a reorganitzar les seves posicions davant una pluja d'objectes contundents. Policies que, lluny de poder contenir immediatament la situació, van haver de replegar-se per evitar mals majors.
Lanzamientos de piedras tras la marcha por la vivienda en Barcelona
Trenta agents ferits. Trenta. Encara que tots es troben fora de perill, la xifra hauria de ser suficient per obrir una reflexió sobre la violència que alguns semblen haver normalitzat quan l'uniforme que tenen davant és el d'un policia.
Els mateixos agents que durant hores van vetllar perquè milers de persones poguessin exercir el seu dret fonamental a manifestar-se van acabar convertits en el blanc d'aquells que van decidir que la millor manera d'acabar la jornada era enfrontar-se a ells.
I no, atacar un policia no farà que demà es construeixin més habitatges. Tampoc reduirà els preus del lloguer, augmentarà l'oferta disponible ni permetrà que els joves puguin emancipar-se abans dels trenta anys.
El que sí aconsegueix és desplaçar el focus informatiu. Una mobilització multitudinària, convocada per denunciar una situació que afecta milers de famílies, acaba eclipsada pels aldarulls d'aquells que van aprofitar l'ocasió per sembrar el caos.
Els protagonistes deixen de ser els ciutadans que reclamen solucions i passen a ser els encaputxats que llancen adoquins contra la policia.
I seria profundament injust atribuir aquesta violència al conjunt dels manifestants. Els qui van sortir pacíficament al carrer no tenen per què respondre per les actuacions d'aquells que van decidir utilitzar aquella convocatòria com a escenari dels seus enfrontaments.
Però tampoc podem mirar cap a una altra banda.
La investigació policial continua oberta i no es descarten noves detencions. Una de les principals incògnites és determinar si darrere d'aquella mobilització violenta existia algun tipus de coordinació prèvia i qui la va poder impulsar.
El que sí crida l'atenció és que alguns dels participants ja anessin a la manifestació amb passamuntanyes amagats a les motxilles. Una circumstància que, per si sola, no permet atribuir responsabilitats penals, però que convida a preguntar-se fins a quin punt determinats individus van acudir a aquella convocatòria amb la intenció de participar en una protesta pacífica.
Però hi ha una altra qüestió que no hauríem de perdre de vista. Catalunya afronta noves convocatòries de mobilització social en les properes setmanes, inclosa la vaga per l'habitatge anunciada per a l'11 de novembre, en plena compte enrere electoral. Veurem què passa...
