Només tres anys han estat suficients per a la família saudita Olayan per posar el Mandarin Oriental de Barcelona, de cinc estrelles gran luxe, a treballar a ple rendiment.

Des que va adquirir l'hotel, ha elevat amb força el resultat operatiu i ha extret gairebé 21 milions d'euros entre dividends i reintegrament d'aportacions.

El Mandarin està situat al cor del passeig de Gràcia. Ja havia tornat a la senda dels guanys poc abans de la venda, després d'una llarga etapa de mals moments. Des de llavors, el negoci ha progressat a pas de càrrega i ha permès a la saga àrab resarcir-se en part de les seves despeses.

El passat exercici va augmentar la seva facturació fins als 43 milions. Va registrar un benefici brut de 8 milions i un superàvit final d'1,2. Les previsions per a l'any en curs apunten a incrementar la xifra un 6%, recolzades en la millora dels ingressos per habitació i en l'impuls creixent dels restaurants. S'ha modificat l'oferta gastronòmica, amb la intenció d'atreure més clients tant als esmorzars com als sopars.

Olayan no ha perdut el temps a l'hora de fer caixa. El 2023 es va abstenir de repartir dividend. Però tot seguit va començar el festí. El 2024 es van distribuir 2,1 milions i l'any passat, uns altres 16,7 milions, amb càrrec al resultat i a les reserves socials. A més, es va dur a terme una reducció de capital que va significar la devolució de 2,1 milions.

El Mandarin compta amb 98 habitacions. Inclou també la finca contigua, que n'afegeix 22 més, i pertany als propietaris de Mango, els germans Jonathan, Judith i Sarah Andic.

A banda de les seves activitats ordinàries, el Mandarin té llogats els locals dels baixos de l'immoble. Un l'ocupa la marca de moda alemanya Philipp Plein i l'altre, la galeria Villa del Arte. El cànon arrendatari està en línia amb els vigents a la via cotitzada: 46.000 euros mensuals en cada cas.

La transformació experimentada pel Mandarin contrasta amb les vicissituds de l'anterior propietària, l'andorrana María Reig Moles.

Va arribar a la Ciutat Comtal a començaments de segle amb ànim de protagonitzar grans gestes. El Mandarin va ser la seva aposta més enlluernadora.

Quinze anys després va haver de desprendre's del bloc sencer, pressionada pels seus prestadors. El traspàs, per import de 220 milions, es va formalitzar a Luxemburg, on resideix la societat de cartera de Reig que era titular del Mandarin.

Cal subratllar que d'aquesta quantitat, l'empresària amb prou feines va veure'n un cèntim, ja que va anar a parar gairebé íntegrament a Farallon. Aquesta firma no era una germaneta de la caritat, sinó un fons voltor californià que havia adquirit a Caixabank, a preu de saldo, els crèdits pendents.

La presència de la dama pirinenca al Mandarin durant tres lustres va ser calamitosa. Va invertir 150 milions per fer-se amb l'edifici i dur a terme la seva reforma completa. Com a resultat, només va encaixar una allau de pèrdues xifrades en 80 milions.

Per cert, els actuals propietaris del Mandarin no es tallen ni un pèl. Després de rubricar l'acord amb Reig, la seva primera providència va ser fulminant. Va consistir a traslladar a Madrid la seu social de la companyia que explota l'establiment.

En conjunt, el balanç dels dos amos que s'han succeït al capdavant del Mandarin no pot ser més dispar. Reig va deixar enrere una estela de forats, dues fallides i un reguitzell de demandes.

Olayan, en canvi, ha trobat la fórmula de generar utilitats i, sobretot, treure profit de la seva aposta.

En només un trienni, l'icona del passeig de Gràcia ha passat de ser una càrrega, a constituir un actiu rendible per als opulents magnats del desert.