Passa’t al mode estalvi
El director de Crónica Global, Ignasi Jorro, opina sobre la politización del Barça por parte del independentismo
Zona Franca

La guerra de l'estelada

"Més enllà del que passi avui al partit del Barça al Camp Nou, l'incident d'Elx està servint per escalfar els dies previs a la Diada"

Publicada

Una violenta detenció de la Policia Nacional a un aficionat del FC Barcelona a Elx ha tornat a encendre quelcom que feia temps que no es veia a Catalunya: la guerra de l'estelada.

De nou, els protagonistes de sempre. El Barça, a qui durant el procés alguns van voler utilitzar per als seus fins polítics, la moribunda Assemblea Nacional Catalana (ANC), i fins i tot la Plataforma per la Selecció Catalana. Només falten els CDR i el Tsunami i el déjà vu serà complet.

Més enllà del que passi avui al partit contra l'Athletic al Camp Nou, l'incident d'Elx està servint per escalfar els dies previs a la Diada. La festa de Catalunya es preveia com una jornada anodina, amb l'única expectativa de si Sílvia Orriols, el nou mascaró de proa de l'independentisme, aconseguiria desembarcar al Fossar de les Moreres, temple del sobiranisme, o si l'hi impediria l'esquerra nacionalista.

Aquesta disputa era l'únic significatiu d'una Diada que fa molts anys que ha tornat al seu curs. Queden enrere les grans manifestacions que aconseguia organitzar el sobiranisme radical en el passat. Això ja és història.

Aquest any, però, una aparatosa —de vegades, violenta— detenció en el marc d'un partit de futbol ha donat ales als actors habituals d'aquestes disputes. I ha provocat un efecte tractor —potser un efecte succió— sobre el debat públic.

De moment, ha obligat a suspendre l'homenatge que es preparava al coliseu culer als jugadors que van aconseguir la Copa del Món amb l'elàstica de la selecció espanyola. I espereu, perquè depèn del que passi, les imatges donaran la volta al món —una altra vegada aquest llenguatge grandiloqüent—, com si a un món esquinçat entre guerres i inflació li importés una guerra de banderes.

Mentrestant, ahir, allò avorrit però fonamental també passava, allunyat del focus públic. Govern i Barcelona van acordar ampliar les places residencials per a persones grans; l'Executiu català anunciava les primeres eines antiembús a les carreteres, o es donava compte de la endiablada compareixença a la Comissió de Sanitat del Senat de l'encara ministra del ram, Mónica García.

Però tot això sembla no importar, perquè es torna a encendre la guerra de banderes i els vells actors vetllen armes per tornar a l'acció, entre molt de soroll i la indiferència de la majoria.