La crisi migratòria de la ciutat autònoma de Ceuta ha acabat d'ensorrar la reputació de la ministra de Sanitat, Mónica García. L'entrada massiva de persones per la frontera hispano-marroquina ha provocat un autèntic caos sanitari a l'enclavament, per molt que la titular ministerial ho negués en la seva visita al territori.

Després d'això, el Govern va rectificar la representant del Consell de Ministres i va acabar muntant estructures d'acollida i atenció sanitària per als nouvinguts. La xarxa assistencial, doncs, no treballava desahogada com afirmava la titular de la cartera de Salut.

García també va negar les agressions sexuals que tenen lloc a la localitat, malgrat les alertes policials, les dels jutges de Ceuta, i al fet que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha hagut de reforçar les sales de vista.

De nou, doncs, l'opinió d'una ministra, que hom espera que sigui informada i qualificada, ha acabat atropellada per la via dels fets.

I aquestes pífies són el colofó a la mala trajectòria de la dirigent de Sumar. Abans d'ensopegar amb la invasió de Ceuta, Mónica García es va embolicar amb la tramitació del nou estatut marc. Va sublevar els metges i diversos sindicats. Quan acabi l'estiu, la polèmica es reavivarà.

En l'àmbit autonòmic, tant el Cercle de Salut com Aceba i el CSC, tres entitats diferents però influents del sector sanitari català, han advertit que les normatives que pergegna Sanitat per concentrar la provisió sanitària entorn del sector públic són un error i que, si es duen a terme, provocarien el col·lapse del sistema.

El malestar és tan pronunciat que va haver d'intercedir públicament el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, per avisar que el Govern defensarà la idiosincràsia de la sanitat catalana, on la col·laboració públic-privada és una realitat des de l'inici de l'exercici de les competències en aquesta matèria.

L'última aventura del seu equip és el projecte de llei que prohibirà fumar a les terrasses de bars i restaurants. La norma ha provocat que l'hostaleria nacional es posi en peu de guerra, i amb raó. Ja no es tracta de prohibir el cigarret en espais tancats, com a mitjans dels 2000, sinó de fer-ho també a l'aire lliure, el punt d'equilibri que es va trobar aleshores.

Entitats com la patronal catalana Fecalon, entre moltes altres, han alertat del "perjudici" que comportarà la peça legislativa. Especialment al sector de l'oci, que encara arrossega la caiguda de la facturació pels tancaments derivats de la pandèmia del coronavirus.

Un descontentament empresarial que va venir abans per una altra mesura lesiva per a l'empresa, que finalment no va veure la llum: les anomenades autobaixes. És a dir, la possibilitat que un treballador s'absentés sense donar explicacions —tampoc al metge— del seu lloc de treball durant tres dies.

En definitiva, costa d'entendre que una ministra que gestiona una de les carteres més descentralitzades de l'Executiu —la majoria de competències i pressupost els gestionen les comunitats autònomes— irriti tants sectors i tan diferents. És indicatiu d'una mala trajectòria al capdavant del ministeri que habita al número 18 del Passeig del Prado de Madrid.

Les ensopegades de García a Ceuta són només les últimes en el camí d'una política que ara lluitarà per la presidència de la Comunitat de Madrid. Deixant un pèssim regust en la seva última tasca com a servidora de tothom, això sí.