Explica el bo de Víctor Malo a Culemanía que el Barça té l'opció de batallar als tribunals per aconseguir el complex fitxatge de Julián Álvarez. No sembla senzill aconseguir la incorporació sense la hipotètica baralla de togues. Però amb l'argentí o sense ell, les coses pinten perfectes per als culers.
Primer, perquè tenim a Hansi Flick, que en els dos anys precedents ha demostrat sobradament que és un magnífic tècnic en qui hem de confiar. Ell és el nostre principal baluard. Aposta per la cantera i pel bloc per sobre de les individualitats.
A més, ja hem reforçat molt bé la davantera amb Gordon i Adeyemi. Hi ha varietat i versatilitat de sobres, tot i que és cert que ens falta aquell nou pur que faci oblidar Lewandowski. Ferran no era l'home, i ara toca desitjar-li el millor, és clar, però sense massa nostàlgia per la seva absència.
Si, com sembla, també arriba Rodri, tindrem literalment el millor mig del camp del món. Al que cal afegir, evidentment, el nostre jugador franquícia, l'imparable Lamine Yamal que, quan està en forma, és simplement el millor futbolista sobre la faç de la terra.
Amb Julián ja seríem un equip de somni. Brutal. Però repeteixo que, si no pot concretar-se la seva arribada i ve un altre nou de garanties, la temporada pinta millor que les properes eleccions generals per a Feijóo.
Per tot això, res a témer a cap rival per al gran objectiu: tornar a regnar a Europa. Encara menys al Reial Madrid, que ha fitxat dos bons laterals, això és cert, però que segueix entestat a omplir el camp de grandíssims davanters que defensen menys que els guàrdies fronterers marroquins. Mourinho té un equip novament descompensat. I ho tornarà a pagar car. No en dubteu.
Culers, aquest és el nostre any. Al temps.