Confesso que la notícia em va provocar dues reaccions gairebé simultànies. La primera va ser d'agraïment. La segona, un inevitable: ja era hora.

Els Premis Ídolo, creats per la influencer catalana Aida Domènech —Dulceida per als seus milions de seguidors—, abandonen Madrid després de quatre edicions per instal·lar-se a Barcelona. I, sincerament, que una de les creadores de contingut més influents del nostre país (i del panorama internacional), nascuda a Badalona, decideixi portar a casa el projecte més important de la seva trajectòria mereix quelcom més que un titular de societat.

Perquè no parlem únicament d'una gala. Parlem de marques internacionals, d'inversió, d'ocupació, de repercussió mediàtica i de milions d'impactes a les xarxes socials. Parlem d'influència en el sentit més ampli de la paraula.

Hi ha qui continuarà veient el fenomen influencer amb certa condescendència. Està en el seu dret. Però també convé assumir que l'economia digital ja no és el futur, sinó el present. Ens agradi o no, els creadors de contingut generen indústria, atreuen inversió i connecten amb un públic que fa temps va deixar d'informar-se exclusivament a través dels canals tradicionals.

Durant els darrers anys hem repetit gairebé com un mantra que Madrid estava de moda. Que Madrid era la ciutat de les oportunitats, de la cultura jove, dels grans esdeveniments, dels projectes que naixien amb vocació internacional. I probablement era cert.

Però també convé recordar que, no fa tant, aquesta ciutat era Barcelona.

Dulceida ho sap perquè ho va viure. Molts dels que avui triomfen dins i fora de les nostres fronteres van créixer professionalment en una Barcelona creativa, oberta, moderna i tremendament atractiva. Una ciutat capaç de marcar tendències sense necessitat d'imitar-les.

Potser per això aquest moviment té també quelcom de simbòlic. Perquè si els que hem nascut aquí deixem de creure en Barcelona, qui ho farà per nosaltres?

Durant massa temps la conversa sobre la ciutat ha estat monopolitzada pels pitjors titulars. Com a periodista de successos, en sóc perfectament conscient. Les dades de criminalitat, els robatoris o els episodis de violència han ocupat portades una setmana rere l'altra. I també sé que qualsevol incident ocorregut a Barcelona multiplica el seu impacte mediàtic respecte a un de similar en qualsevol altra ciutat espanyola.

Això no vol dir que el problema no existís. Existia. Els furts van arribar a disparar-se i els carteristes van convertir determinades zones de la ciutat en un autèntic maldecap per a veïns i turistes.

Però tampoc convé construir un relat permanent de decadència.

Resulta curiós que ningú viatgi a París pensant exclusivament que li poden robar la bossa, tot i que alguns indicadors siguin fins i tot pitjors que els de Barcelona. Tanmateix, aquí sembla que la inseguretat ha acabat definint tota la identitat d'una ciutat infinitament més complexa.

Per això també convé explicar quan les coses milloren.

Els delictes han descendit de manera significativa, amb una reducció propera al 40% en el cas dels furts en el transport urbà. Els Mossos d'Esquadra, les policies locals i la Generalitat han intensificat la pressió contra la delinqüència i la sensació de recuperació comença a traslladar-se també fora de Catalunya.

La visita del papa Lleó XIV va ser una demostració d'això. Barcelona va tornar a exhibir una imatge de ciutat capaç d'organitzar un esdeveniment internacional d'enorme complexitat amb seguretat, solvència i elegància. En realitat, mai havia deixat de saber fer-ho.

Que ara una figura amb la projecció internacional de Dulceida decideixi traslladar els Premis Ídolo a Barcelona encaixa perfectament en aquesta mateixa dinàmica. No es tracta d'omplir encara més la ciutat de turistes —abans que apareguin els de sempre amb l'argument fàcil—. Es tracta de tornar-li el protagonisme que es mereix i atreure projectes que generen valor afegit.

A més, la decisió arriba acompanyada d'un context especialment favorable. Amb el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament, els Premis Ídolo se sumen al renovat impuls del sector audiovisual, on iniciatives com el Catalunya Media City a les Tres Xemeneies o la construcció del major plató de Catalunya al Parc Audiovisual de Terrassa dibuixen una aposta clara per les indústries creatives.

D'aquesta manera, després de quatre edicions a Madrid, ja tocava que els primers premis nacionals dedicats al influencer marketing tornessin al lloc on van néixer les idees de qui els va crear.

Barcelona no necessita competir amb ningú. Només necessita tornar a creure's el que sempre ha estat. I potser aquest camí també comenci amb una catifa vermella.