La indústria de l'automoció travessa la major incertesa i volatilitat de la història. Sobre ella impacten fenòmens com el creixement desmesurat de la Xina; l'avanç dels vehicles elèctrics, molt inferior al previst; les amenaces geopolítiques; i els problemes sorgits en la cadena de subministrament.

Aquests esdeveniments estan ocasionant una minva de l'expansió i dels resultats en la majoria dels constructors occidentals.

A més, bona part dels fabricants europeus havien aconseguit fer-se amb apreciables quotes de mercat a la Xina, mitjançant acords de transferència de tecnologia a les firmes locals.

Per desgràcia, avui les seves vendes en el gegant asiàtic es troben en caiguda lliure, a causa de la ferotge competència existent en aquell país.

Arran d'una aposta decidida pels cotxes elèctrics, han aparegut a la Xina ni més ni menys que 150 productors. El seu empenta no té parangó. Les seves fàbriques treballen a desdir. I estan generant una sobrecapacitat enorme.

Per donar-li sortida, s'han llançat en tromba a exportar i van camí d'aconseguir una quota del 10% a la Unió Europea. Les plantes xineses manufacturen ja amb escreix més automòbils que els Estats Units i la UE junts.

Enmig d'aquest panorama inquietant, el veterà grup barceloní Ficosa lluita amb afany per continuar creixent. Va començar el 1949, per impuls de José María Pujol i el seu cunyat José María Tarragó. La seva especialitat són els retrovisors i les càmeres de suport a l'aparcament. Però també aborda altres facetes com els dispositius de càrrega per als vehicles elèctrics.

Ficosa va romandre en el si d'ambdues famílies fins al 2014. En aquella data, la japonesa Panasonic es va fer amb un paquet del 49%, que més tard va ampliar fins al 69%. La saga Tarragó va vendre la seva participació sencera i va desaparèixer de l'escena. Els Pujol van conservar un 31%.

Gràcies a la tecnologia nipona, Ficosa va accelerar la seva velocitat i va inaugurar fàbriques als Estats Units, la Xina i altres indrets.

El pacte es va mantenir fins a començaments d'aquest any, quan va tenir lloc un curiós viatge d'anada i tornada. La nissaga Pujol va acordar amb Panasonic la compra amistosa del seu lot accionarial. El preu satisfet roman sota estricte secret, encara que es presumeix d'una quantitat molt elevada.

Com a primera providència, Javier Pujol, fill del fundador, ha passat a exercir de conseller delegat. Coneix la casa a la perfecció, ja que porta dues dècades en tasques directives.

La facturació consolidada de Ficosa es va situar el passat exercici en 1.363 milions. Els resultats van donar un flux de caixa de 60 milions i un benefici net de 8. Aquest darrer contrasta amb els 110 milions negatius comptabilitzats en el període anterior.

Cal subratllar que aquest saldo deficitari va colpejar el patrimoni i el va comprimir de manera dràstica. Per dotar-se d'un coixí més tou, els dos socis van injectar l'any passat 300 milions.

Ficosa acull uns actius de 850 milions. El seu perímetre consta d'una trentena de companyies, amb una implantació d'abast global.

El conglomerat posseeix establiments, centres d'investigació i oficines comercials a 16 països repartits per Europa, Amèrica i Àsia, a més d'una nodrida plantilla de 7.250 empleats.

D'especial rellevància és el departament d'R+D, d'on surten sense parar productes innovadors. Està dotat d'un ingent pressupost, de l'ordre dels 50 milions anuals.

Després de gairebé vuitanta anys d'història, Ficosa torna a quedar plenament en mans dels Pujol. La segona generació afronta ara una de les etapes més exigents per al sector, marcada per l'electrificació i la implacable pressió groga.

Tot i així, el consorci disposa d'una formidable base tecnològica i una implantació internacional que li atorguen marge de maniobra per adaptar-se als profunds canvis estructurals. La combinació de coneixement, presència mundial i especialització seran determinants per forjar un futur millor, encara que el repte és majúscul.