Sempre ens quedarà Figueres
"'Per a què presentar-me a unes eleccions si la meva enamorada no em pot votar?', s'haurà preguntat el romàntic Arnau Liesa, apartat d'Aliança Catalana per sortir amb una menor"
Arnau Liesa és l'últim fracàs d'Aliança Catalana en el compte enrere per a les eleccions municipals. Aquest entrenador de futbol local no serà recordat per ser el primer regidor de l'extrema dreta independentista catalana a Figueres, sinó per haver signat un comunicat que blanqueja una relació amorosa amb una menor d'edat.
Aliança tenia a la capital de l'Empordà, governada per Junts, la seva aspiració d'ampliar la seva irrupció arreu de Catalunya el maig de 2027, tot i que sense pretendre convertir-la en un feu com ja ho és Ripoll, i com podrien ser altres localitats com Vic o Manresa l'any vinent.
De fet, la formació va lliurar la seva candidatura a un noi qualsevol per dos motius. Un, per l'absència de perfils amb cara i ulls, un mal del qual pateix en tants altres racons del territori. I dos, per la força de l'alcalde neoconvergent, Jordi Masquef, qui sembla deixar poc marge per la dreta.
La ciutat on reposen les restes del surrealista Salvador Dalí és un dels municipis catalans amb més tensions per la immigració, amb un 30% de veïns nascuts a l'estranger i la nacionalitat marroquina al capdavant de la classificació.
Allà, la convivència entre diferents ètnies serà una de les carpetes més importants en la contesa electoral d'aquí a 10 mesos. Tant és així que el candidat escollit pels Comuns respon al nom de Moha Lalouh, un jove magribí que és paradigma de la integració absoluta, tal com mostra el seu immaculat català.
A Moha, l'Arnau l'acusa de "islamitzar Figueres", però ja no podrà confrontar amb ell el seu projecte polític. El trentenaire —bufa 31 espelmes aquest any— ha renunciat a la seva carrera política per una història d'amor amb una adolescent "major de 16 anys", es va afanyar a aclarir en el comunicat, publicat, és clar, després que els ultres el fessin fora.
En resum, no em deixes tu, et deixo jo.
Encoratjat per pseudomitjans locals vinculats a Aliança, va preferir callar allò que manté una relació amb algú a qui dobla l'edat i que no pot comprar alcohol de manera legal; ni tan sols hauria pogut votar el seu enamorat a les eleccions.
Per responsabilitat i transparència, comparteixo aquest comunicat. pic.twitter.com/ctQGzVD9i7
— Arnau Liesa (@ArnauLiesa) June 28, 2026
Per si no n'hi hagués prou, l'Arnau era el seu professor —no ha transcendit de què—, per la qual cosa la història, coneguda només pel seu entorn, es va gestar sota una evident desigualtat de poder.
Què ha perdut Figueres! El meditat comunicat del polític enamoradís amateur demostra el seu domini del trilerisme, ja que recorre a referències temporals vagues i inconcretes que, tanmateix, fan aigües en el seu intent d'aparentar normalitat en els fets que relata.
"Fa uns mesos, vaig conèixer una alumna major de 16 anys amb qui, amb el pas del temps, va néixer una relació personal molt especial". Com si "amb el pas del temps" ella hagués deixat de ser menor, o com si ell hagués dilatat l'inici de la relació, quan realment van segellar la seva relació al gener, no gaire després de conèixer-se.
És més, tal és la seva convicció que va abandonar la docència a la primavera, poc després de declarar-se-li. Una seguretat que avui reafirma, en referir-se a la seva relació de sis mesos com "la història d'amor" de la seva vida. "Ho tornaria a fer", ha dit.
"Per a què presentar-me a unes eleccions si la meva enamorada no em pot votar?", es podria haver preguntat també el romàntic Arnau. De fet, l'affaire ha generat les naturals xerrameques en diferents rotllos polítics, amb algunes veus alimentant la tesi que hauria estat ell mateix qui s'hauria autodescobert per por que algun rival polític li tragués els draps bruts en plena campanya.
Tanmateix, va ser un periodista qui va advertir a Aliança que publicaria la informació. L'amenaça del quart poder va fer que la mateixa Orriols preguntés al seu aleshores candidat si mantenia una relació amb una menor. Malgrat el que ha d'imposar una conversa així amb la bestiola, ell no va trair els seus sentiments i no va amagar el seu amor per l'adolescent.
Malgrat la divisió d'opinions dins la formació, a la seva líder no li va tremolar el pols per fer fora l'últim representant de la llista de frikis dels quals els ultres indepes pretenen allunyar-se per simular maduresa en el seu projecte. Necessitaran sort, molta sort, per això.
Mentrestant, potser alleugereixi el lector saber que ja res s'imposarà entre els nostres particulars Humphrey Bogart i Ingrid Bergman; aquests podran seguir gaudint del seu París a Figueres.
