L’allau d’escàndols que colpeja el règim sanchista comença a recordar la dita aragonesa de “a cada bugada, més porc”. El magistrat Calama, de l’Audiència Nacional, ha imputat aquesta setmana l’expresident Rodríguez Zapatero per delicte fiscal i contraban, després de saber-se que les joies descobertes al seu despatx arriben a un valor d’1,3 milions.

ZP suma, així, dues acusacions més en l’anomenat cas Plus Ultra. També se li imputen tràfic d’influències, organització criminal, falsedat documental, blanqueig de capitals i apropiació indeguda.

Aquest xocant episodi corre paral·lelament amb un altre que s’instrueix a Madrid sobre les ajudes concedides amb motiu de la pandèmia. Un jutge acaba de citar com a investigat Bartolomé Lora, vicepresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials, pel rescat d’Air Europa que es va aprovar a finals de 2020 en ple Covid. El magistrat sospita que Lora podria haver incorregut en prevaricació.

Al mateix temps, ha cridat com a testimoni Manuel de la Rocha, director d’Assumptes Econòmics de l’equip de Pedro Sánchez i persona molt propera a aquest. De la Rocha va intervenir com a convidat al comitè que va donar llum verda a la injecció financera atorgada a Air Europa.

Cal recordar que arran de la crisi sanitària, l’Executiu va concedir fons a 28 corporacions privades que travessaven serioses dificultats a causa del confinament i les restriccions posteriors.

Amb aquesta finalitat, es van mobilitzar en total 2.600 milions d’euros. D’aquests, 640 els van acaparar tres companyies, a saber, les aerolínies Air Europa i Plus Ultra, més el gegant industrial Tubos Reunidos. Aquest darrer, per a més inri, va entrar en suspensió de pagaments el mes passat.

Doncs bé, el trio en qüestió es troba ara íntegrament sota la lupa dels tribunals.

Els jutges sospiten que en aquests afers hi va haver el pagament discrecional de comissions encaminades a accelerar els tràmits administratius. Dit d’una altra manera, una quarta part dels diners aportats pels contribuents s’està ventilant als tribunals, per fer olor de presumptes mangances.

De moment, la peripècia més explosiva és la de Plus Ultra. Quan va ser rescatada del naufragi amb una dotació de 53 milions, el seu soci de referència era un veneçolà vinculat a Nicolás Maduro. Mai no hauria d’haver rebut ni un cèntim, ja que incomplia les condicions més elementals per merèixer-ho.

Addicionalment, la policia ha descobert que una part dels diners lliurats a Plus Ultra va acabar recalant als comptes particulars de Zapatero i les seves filles Laura i Alba.

Pel que fa a Air Europa, va ser la primera gran empresa apuntalada i, a més, la que es va endur la pedrea més grossa, amb 475 milions. L’expedient es va tramitar a velocitat supersònica. Es va aprovar en tot just dos mesos i mig, quan les altres entitats van haver d’esperar un any sencer.

Per cert, nou mesos abans d’embutxacar-se els diners oficials, la família propietària Hidalgo s’havia repartit un insultant dividend de 35 milions.

Es dona la circumstància que el seu màxim responsable, Javier Hidalgo, mantenia en aquella època estretes relacions amb Begoña Gómez. Entre altres iniciatives, Hidalgo va aportar recursos a un centre docent que la primera dama dirigia a IE University.

En aquest sentit, l’intermediari Víctor de Aldama va declarar en una entrevista a El Español que “Begoña Gómez va pressionar des de la Moncloa per al rescat d’Air Europa i perquè els Hidalgo patrocinessin les seves coses”.

Aldama és una mena de penedit. Ha col·laborat amb afany per destapar el cas Mascaretes, pendent de sentència al Tribunal Suprem. L’afer afecta el mateix Aldama, José Luis Ábalos i Santos Cerdán.

El greu no és que tres ajudes multimilionàries estiguin avui en entredit. El veritablement preocupant és que aquells que exigien confiança cega en la gestió pública i qualificaven qualsevol crítica de bulo, fang o conspiració, s’enfronten a una sèrie d’investigacions que arriben al cor mateix del poder.

Quan una allau d’actuacions acaba omplint les instàncies jurisdiccionals, és inútil parlar de casualitats. La pudor no prové dels mitjans informatius ni dels jutges, sinó dels contundents fets que afloren als sumaris.

Pedro Sánchez va arribar al Govern prometent exemplaritat i regeneració democràtica. Vuit anys després, el balanç no pot ser més demolidor. El seu entorn familiar processat. ZP figura en l’ull de l’huracà. El fiscal general Álvaro García Ortiz pateix condemna. L’exministre Ábalos i l’exsecretari general del partit Cerdán es troben a les portes de sentència. A més d’altres múltiples operacions suposadament il·lícites, que apunten de manera directa a les clavegueres de Sánchez.

La Justícia dictarà la darrera paraula sobre les responsabilitats penals. Però el dany polític i a les institucions fa temps que està fet. La brutícia que emergeix una vegada i una altra corrobora la tesi que els salvaments realitzats durant el coronavirus acorralen el Govern. L’ombra de la corrupció s’engrandeix cada dia a passes de gegant.