La històrica firma Pronovias, d'El Prat de Llobregat, es va casar aquesta setmana amb el grup britànic Cap Capital. És un matrimoni de conveniència, no d'afectes mutus. Pronovias defallia a marxes forçades. O trobava de manera urgent un cavaller amb possibles, o altrament, estava condemnada a morir per simple consumpció.

L'enllaç es va celebrar dimarts passat a l'altar del Jutjat Mercantil número 9 de la Ciutat Comtal, on Pronovias jau postrada en concurs de creditors, juntament amb les seves quinze filials. Tot seguit, es va adjudicar la unitat productiva a Cap, pel preu simbòlic d'un euro. La transferència abasta les marques i patents de Pronovias.

L'adquirent assumeix 552 llocs de treball. Així mateix, s'ha obligat a invertir fins a 15 milions en els propers dos o tres anys i a mantenir l'activitat un mínim de tres.

Els deutes que Pronovias arrossegava queden fora de l'operació. És a dir, la flamant companyia arrenca la seva trajectòria, lliure de les pesades càrregues anteriors, que la van conduir a un carreró sense sortida.

Cap disposa de múscul suficient per afrontar aquesta i altres despeses. La seva matriu britànica, titulada Cap Capital Holdings, gaudeix d'una folgada posició financera.

Convé assenyalar que, mentre se celebrava el costumista ball de societat, hi va haver algun que altre intent de guerra bruta entre els aspirants a contraent. És el cas del consorci EG Acquisitions, també d'origen anglès. Va treure a la llum que Cap amagava una estructura societària opaca i que, a més, estava en situació de fallida i liquidació al Regne Unit. En conseqüència –al·legava– no podria mantenir l'activitat perquè ella mateixa era inviable.

Res més lluny de la realitat. El jutjat ha desmuntat aquestes afirmacions de pla. Resulta que la insolvent no és Cap Capital Holdings, sinó una altra de diferent anomenada Cap Capital Investments, que no guarda cap relació amb la compradora.

La refundada Pronovias inicia ara una altra singladura, després dels durs avatars viscuts des que el seu propietari Alberto Palatchi va traspassar el negoci al fons BC Partners, per 550 milions d'euros. Aquest va perdre una fortuna i es va veure forçat a cedir el control als seus dos prestadors Bain i MV Credit. En mans d'ells va continuar marcint-se fins a desembocar en les instàncies jurisdiccionals.

La unió arrenca amb perspectives prometedores. Pronovias emergeix d'aquest tràngol amb un consort adinerat i disposat a sufragar les primeres despeses de la convivència.

Després d'un llarg període de direccions erràtiques, trencaments siderals i canvis de tutela, l'emblemàtica empresa catalana té per davant l'oportunitat de recompondre el seu aixovar i recuperar el lluïment perdut.

No obstant això, com passa en tantes parelles, l'èxit de l'encaix dependrà menys de les promeses enunciades el dia del casament, que de la conducta que s'observi un cop conclosa la lluna de mel. El trienni d'obligació assumit per Cap constitueix una garantia més que raonable, però no és una clàusula d'amor etern. Transcorregut aquest temps, serà el mercat qui dicti la seva sentència inapel·lable.

Mentrestant, les núvies continuen esperant. I aquesta és, al cap i a la fi, la millor notícia per a Pronovias. Perquè una casa especialitzada en vestits nupcials requereix alguna cosa més que balanços sanejats. Necessita que les promeses continuïn entrant a les seves botigues. Els marits van i vénen, però les casadores, per sort per a l'entitat, es renoven i progressen generació rere generació. Si Cap Capital demostra ser un espòs complidor, tal com s'ha compromès, la veterana dama barcelonina estarà en disposició de celebrar molts més aniversaris.