El gegant ovetenc Masaveu, d'antigues arrels catalanes, navega a una formidable velocitat de creuer. Des de fa un segle com a mínim, llueix entre els conglomerats familiars més potents i discrets del firmament hispànic. Els seus propietaris mai concedeixen entrevistes i fugen dels mitjans com si estiguessin infectats pel hantavirus.

Es tracta de Fernando, José, Luis, Carolina i María Masaveu Herrero. Cadascun d'ells posseeix el 10,7% del consorci. El principal paquet accionarial, xifrat en un 41%, pertany a la poderosa Fundació María Cristina Masaveu Peterson.

Fernando, fill de l'anterior cap Elías Masaveu Alonso del Campo, porta des de fa dues dècades els galons d'hereu, ja que exerceix el doble càrrec de president de la corporació i de la fundació.

Tinc a la vista el balanç consolidat de 2025 del holding empresarial, publicat recentment. Es compon de tres centenars de companyies dependents, filials i participades.

Els seus comptes exhalen robustesa per tots els porus. Les principals rúbriques llancen uns actius de gairebé 5.000 milions i uns fons propis de 1.860. La facturació s'eleva fins als 590 milions, amb un benefici net de 181.

Els cinc germans segueixen de fa temps el costum de destinar a reserves el gruix de l'excedent collit. Però sempre distribueixen una part en concepte de dividend, per afrontar les seves despeses personals. L'exercici passat, aquesta partida va arribar als 55 milions.

Les fredes magnituds que reflecteixen els estats mercantils no mostren ni remotament les veritables dimensions i l'abast d'aquest vast imperi, els tentacles del qual arriben a més de quaranta països.

La seva extraordinària diversificació i la seva planificació a llarg termini li han permès esquivar sense problemes els cicles econòmics depressius.

La seva presència s'estén a sectors tan diversos com l'industrial, l'energètic, l'immobiliari, els aparcaments, les finances, els laboratoris, el vi, la medicina i l'art.

Una de les seves activitats més antigues, ja que va començar el 1898, és la dels materials per a la construcció. Només en aquesta especialitat posseeix ni més ni menys que 32 plantes fabrils de ciment, calç, formigó i morter.

Un altre rengló rellevant són les energies renovables. És copropietari de la central tèrmica d'Aboño, peça clau per als interessos del Principat d'Astúries, donada la seva importància com a garant del subministrament elèctric a la regió. A més, constitueix un clar exemple d'economia circular, ja que crema els gasos que emet la planta de la siderúrgica Arcelor.

Als Estats Units, Masaveu ha desenvolupat fins ara una vintena de parcs solars, i de manera paral·lela, mostra fortes posicions a Portugal, de la mà de socis locals. La capacitat instal·lada en ambdós països s'eleva a 438 MW.

En l'àmbit patrimonial, Masaveu atresora cinc grans edificis d'oficines situats a Houston, Washington, Dallas i Miami. En aquesta darrera ciutat ha adquirit diversos solars en zones d'alt potencial de creixement, per aixecar-hi els blocs corresponents.

El paquet de béns immobles a Nord-amèrica es valora en llibres en mil milions d'euros.

Per la seva banda, les participacions en borsa són impressionants. Estan registrades en 2.300 milions i concerneixen a Energías de Portugal, Banco Santander, Bankinter, Unicaja i Línea Directa Aseguradora. El lot conjunt va experimentar l'any passat una formidable revalorització del 40%.

Tot seguit, cal fer un cop d'ull a altres tasques destacades que aborda el grup. Una és la gestió d'onze aparcaments repartits per Oviedo, Santander, Barcelona, Pontevedra, Ferrol, Vigo i Sevilla. Reuneixen en total 5.800 places.

Una altra la representen els cellers vinícoles, amb emblemes com Fillaboa, Murua, Pagos de Araiz, Valverán i Viñas Viejas.

Finalment, cal esmentar pertinences com l'Hospital Centre Mèdic a Oviedo, a més d'una col·lecció pictòrica que inclou obres d'Antonio López, Barceló, Braque, El Greco, Gerung, Goya, Sorolla, Warhol i Zurbarán.

Ja han transcorregut 186 anys des que el pioner Pedro Masaveu Rovira, originari del municipi barceloní de Castellar del Vallès, va emigrar a Oviedo per treballar com a aprenent en una botiga tèxtil.

Sis generacions després, la dinastia ha transformat aquella llavor fundacional en un colós sòlid i perdurable.

En un món ple de vanitats fugaces i soroll constant, la nissaga Masaveu continua cultivant la prudència i la reinversió silenciosa, sempre sota la premissa de mantenir el llegat a qualsevol preu.

Així, amb pas ferm i tenaç, la seva fortuna continua creixent com un roure secular que enfonsa les seves arrels cada cop més profundes a la terra.

Aquesta fèrria disciplina ha transformat la casa en un dels pocs imperis privats espanyols que no només resisteix incòlume el pas del temps, sinó que en surt reforçat després de cada crisi.