La febre del fact-checking fa anys que corre per Espanya. Va obrir camí (amb permís del blog MalaPrensa) Clara Jiménez Cruz amb Maldita.es i va asseure càtedra la periodista i presentadora madrilenya Ana Pastor amb Newtral, ambdues procedents de l'ala woke de la comunicació espanyola.

Van saber veure en els vicis del periodisme i de la política, i en la crisi de confiança que ambdós mons arrosseguen, una oportunitat de negoci.

La moda del desmentiment de les fake news i declaracions de càrrecs públics, especialment d'extrema dreta, va tenir la seva rèplica a Catalunya el 2019, amb Verificat.

Deixant de banda el trillat joc de paraules amb què els catalans bategem tot, que no mereix més d'una línia, el format es va popularitzar com la pólvora a les xarxes socials, a cop de desmentiments diaris i de reels amb la cara de joves periodistes que sí dominen la nova comunicació.

Aquest nou model es vanagloria de fer el que, segons els seus impulsors, la majoria de plumillas no fa, tot i ser el mantra del nostre ofici: contrastar.

Si bé és cert que el periodisme declaratiu hauria d'exigir una mica més a qui signa la peça que simplement reproduir el que es diu, no és or tot el que lluu.

Com amb els seus homòlegs a la Meseta, el model operatiu sobre el qual reposa el mitjà fundat i dirigit per Alba Tobella descansa sobre els diners de tothom. Aquesta capçalera recull en la seva edició de dissabte la seva profunda dependència de les subvencions.

En el darrer lustre, dels prop d'un milió d'euros ingressats, 900.000 procedeixen de l'erari públic, mitjançant contractes d'aquelles institucions a les quals vigila. Nou de cada deu.

Els verificadors catalans no sobreviurien sense el poder de qui governa, la qual cosa deixa en evidència la moralitat que se li reconeix. Clamar independència mentre se signa amb el poder.

La desinformació és un mal real i la seva lluita beneficia un esperit crític cada cop més minvat, però combatre-la amb estructures ultrasubvencionades no només desmunta el relat quan s'hi grata una mica, sinó que genera els mateixos dubtes --o més-- que persegueixen la resta de mitjans.