El jutge Juan Carlos Peinado ha conclòs els darrers dies la instrucció del cas de Begoña Gómez i la deixa a un pas del judici. Ara es ventilaran els recursos de les acusacions i la defensa, i es pronunciarà l'Audiència Provincial de Madrid. Si no hi ha cap ensurt processal i es compleixen els terminis previstos, la senyora Begoña s'asseurà al banc dels acusats cap a l'estiu de 2027.

Peinado li imputa quatre presumptes delictes, a saber: tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació i apropiació indeguda. Les diligències s'han prolongat durant gairebé dos anys. Durant el procés, també li va atribuir intrusisme professional, però finalment el càrrec ha decaigut per no haver-se pogut acreditar. Si és condemnada, li poden caure de vuit a quinze anys de presó.

A l'estrada l'acompanyaran dos personatges. Una és Cristina Álvarez, funcionària adscrita a la Moncloa. Els seus caps li van ordenar que fes d'assistenta de la primera dama i aquesta la va utilitzar per als seus negocis particulars. El magistrat li atribueix les mateixes infraccions que a Begoña.

L'altre individu és l'espavilat empresari Juan Carlos Barrabés, de Benasc, amic íntim de la parella presidencial i compadre fratern en les seves escapades al Pirineu aragonès. Begoña li va signar diverses cartes de recomanació i poc després va ser afavorit amb lucratius contractes públics. Peinado li imputa tràfic d'influències i corrupció en els negocis.

Per cert, en aquest assumpte també ha intervingut la Fiscalia Europea. Ha sol·licitat a l'instructor que li remeti l'expedient, ja que en alguns tripijocs que li van caure del cel a Barrabés hi havia fons de la UE.

La situació que viu la cúpula del país és vergonyosa, ja que mai abans l'esposa del cap de l'Executiu havia passat per les forques caudines d'una inculpació i un judici que li pot comportar penes de presó.

És ociós afegir que a Pedro Sánchez li rellisquen olímpicament les implicacions polítiques de l'assumpte. Ni de lluny va pensar en la possibilitat de dimitir, ja que és un verb que desconeix.

L'incriminació de Begoña va saltar a la palestra mentre el flamant duet rendia pleitesia a l'emperador comunista xinès Xi Jinping. Sobre aquesta visita va gravitar la sinistra figura de José Luis Rodríguez Zapatero i els seus foscos tripijocs amb companyies del gegant asiàtic.

En aquest pretès fòrum mundial de les llibertats democràtiques, Sánchez va prendre una decisió memorable. Va llançar en tromba els seus ministres perquè arremetessin sense pietat contra el jutge Peinado i el posessin a caure d'un ruc. La ferocitat i grolleria dels atacs és inaudita i no té precedents.

El cas Begoña va arribar al seu clímax amb la creació de la càtedra de Transformació Social Competitiva, que ella mateixa protagonitzava per lluir palmito intel·lectual, a la Universitat Complutense de Madrid.

Amb aquesta finalitat, el servicial rector Joaquín Goyache es va posar a la seva total disposició. I Begoña va aconseguir finançament gratis et amore de grans empreses privades.

Crida poderosament l'atenció que una persona mancada d'estudis superiors aspirés a encimbellar-se ni més ni menys que a la titularitat d'una càtedra. Només cal sentir-la parlar durant uns minuts per concloure que qualsevol semblança amb una doctora és mera coincidència.

Potser pretenia corregir sense saber escriure o com diu la sàvia dita popular, “de mestre presumeix i a l'escola no hi va ser ni un dilluns”.

El jutge destaca en el seu demolidor auto que, després de revisar la jurisprudència, no ha trobat cap succés de característiques similars. Assegura que caldria retrocedir a èpoques de règims absolutistes per trobar algun episodi semblant. Les suposades malifetes comeses per Begoña estan íntimament relacionades amb la prominent posició que ocupa el seu marit. Dit d'una altra manera, si Pedro Sánchez no fos president, Begoña difícilment hauria pogut perpetrar els delictes que se li retreuen.

En qualsevol cas, convé no perdre de vista el ple vigor de la presumpció d'innocència. Serà l'Audiència Provincial, i en el seu moment el tribunal competent, qui decidirà si els fets transcrits es plasmen en proves concloents o queden en no res. Fins aleshores, les cabòries pertanyen més al terreny de les opinions que al de les certeses jurídiques.

Amb tot, el desgast institucional ja està servit. L'ombra de la causa es projecta inevitablement sobre el renquejant Govern socialista i, en particular, sobre la figura de Pedro Sánchez, abocat de manera irremeiable a una fugida endavant desenfrenada.

Les peripècies que ve contemplant el poble sobirà comporten la mangància d'unes sumes de poca volada. Però retraten sense maquillatge i amb cruesa, fins a quin punt l'abús arbitrari del poder i la impunitat del seu entorn poden arribar a confondre's. A partir d'aquí, sobren les paraules i parlaran els tribunals.