Resulta reconfortant escoltar la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, defensant la presència permanent de la bandera d'Espanya a la façana del Parlament, al costat de la de Catalunya.
És a dir, defensant una cosa tan simple (i, pel que es veu, revolucionària al nostre país) com el compliment de la llei.
Moret ho ha fet arran de la sentència del TSJC que ordena que la insígnia nacional onegi sempre al frontispici de la Cambra autonòmica i que, com era previsible, ha generat la ira entre les formacions nacionalistes.
La mesa del Parlament ha presentat un recurs de reposició en què argumenta que des de 1981 és “costum” que ambdues insígnies només s'hissin els dies de plens.
Aquest és, però, un argument amb trampa, ja que l'any passat es va instal·lar un macromàstil al costat de l'edifici on oneja –aquesta, sí, permanentment– una megabandera de Catalunya.
Sigui com sigui, la número dos del PSC ha estat contundent amb Rull: “És important que tots els símbols que representen el nostre país estiguin a les portes de les institucions. Respectem la decisió [de la mesa] però no la compartim".
Això sí, resultaria també reconfortant que aquells ajuntaments catalans on governa el PSC complissin la llei. Encara que sigui la de banderes.
Segons un informe elaborat fa un any per Impulso Ciudadano –l'entitat que va denunciar davant els tribunals la il·legalitat del Parlament–, en 763 dels 947 consistoris de Catalunya (80%), no oneja la bandera d'Espanya. I, més concretament, 48 dels 114 governats pel PSC (42%) incompleixen la llei de banderes.
És evident que la coherència no és una de les virtuts més comunes en política, però segur que molts votants estarien encantats que els seus partits fossin conseqüents amb allò que prediquen.