La causa judicial per presumpta mala praxi a les ambulàncies catalanes ha arribat al seu final. Segons el parer emès per l'Audiència Nacional, aquesta corrupció no va tenir lloc. No es va alterar el concurs sanitari de 2014 amb la venda d'Ambulàncies Egara com a derivada, sosté un jutge del tribunal especial. 

Per estrany que sembli, això no vol dir que l'antiga CiU, ara Junts, fes les coses bé amb el transport sanitari. La licitació va ser estranya i va incloure episodis poc decorosos com reunions en hotels o requisits que beneficiaven proveïdors concrets.

No, no va ser un tender públic absolutament immaculat i net, per molt que alguns ara puguin extreure aquesta interpretació. La resolució judicial no diu això. No s'aprecia delicte, però això no vol dir que l'adjudicació no fos un nyap. I ho va ser. 

Dotze anys després, la situació és una altra. Els tribunals han dictaminat que no hi ha conductes que encaixin en el Codi Penal. Per si de cas, els dos últims Governs, l'anterior d'ERC i l'actual del PSC, han blindat la nova licitació de transport de pacients per evitar suspicàcies. 

Això és important perquè els governants, a més de ser honestos, han de semblar-ho. En el cas del trasllat de pacients, era absolutament imperant treure el concurs d'ambulàncies de les mans del Servei Català de la Salut (CatSalut) i cenyir-lo al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). 

No és que hi hagués indicis de cap mena, però reputacionalment i operativament és més adequat que l'adjudicació la condueixi qui l'auditarà mitjançant inspectors. 

Com en altres carpetes, Catalunya necessita ser modèlica en les ambulàncies, que són el sistema circulatori de la seva xarxa assistencial. Sense ambulàncies no hi ha hospitals ni centres d'atenció primària (CAP). El nou concurs maquinat per ERC i desplegat pel PSC sembla que va en aquesta línia. 

I no, l'anterior no ho va ser, per molt que la justícia no ho vegi com a delictiu. Hi va haver salseig de tota mena i una manca de control evident dels contractes signats amb els operadors. Tant és així que en els nous plecs s'ha reforçat la vigilància. 

En síntesi, el trasllat de pacients ha de ser exemple d'una col·laboració públic-privada exitosa. Quan l'Administració és eficient i compleix, el sector privat l'acompanya. I viceversa. Es necessiten l'una a l'altra i la simbiosi és beneficiosa per al ciutadà. 

El que no és acceptable és convertir les licitacions públiques en socs o basars en què guanya el més cridaner o el més espavilat. És negatiu per al ciutadà i contribuent. Per molt que no sigui delictiu, com diu ara l'Audiència Nacional.