Encara que, per a alguns, l'amnistia ha portat la “normalització” de Catalunya (així ho defensava el president Sánchez en una entrevista recent), per al comú dels mortals aquesta “normalització” implica la consolidació d'un règim que els discrimina de manera sistemàtica.

Fa un parell d'anys vam saber que l'Ajuntament de Barcelona va acomiadar un clarinetista de la Banda Municipal per no acreditar un nivell C1 de català (el segon més alt dels sis existents).

El passat octubre, la justícia va ordenar rebaixar el grau que l'Ajuntament de Vic exigia per accedir a una plaça d'operari del cementiri. El consistori demanava un B2 (el tercer més alt) per netejar les tombes i obrir i tancar el cementiri. Per sort (i per l'acció de Convivència Cívica Catalana), un jutjat va dir que era excessiu. I va considerar que un A2 (nivell bàsic) era suficient.

Aquesta setmana, el TSJC ha esmenat la plana al Parlament. La Cambra autonòmica obligava a tenir un B2 per optar al lloc de xofer. Però la justícia ha dit que amb l'A2 n'hi ha prou.

Hi haurà qui pensi que aquests requisits desproporcionats i absurds responen a una estratègia per promoure l'ús del català. Però no és així. O no només és així.

El que s'amaga darrere d'aquest tipus de clàusules és la xenofòbia. El que es pretén és impossibilitar o dificultar als que no són d'aquí l'accés a l'ocupació pública. No es tracta que els que entrin al sistema sàpiguen català, o sàpiguen el català necessari per desenvolupar correctament la feina. L'objectiu és que només un dels nostres pugui aconseguir aquest lloc.

L'any 2010, quan l'aleshores conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet (ERC) va plantejar exigir als professors universitaris el nivell C de català, l'activista nacionalista Xavier Sala-i-Martin va amenaçar de deixar la UPF si l'obligaven a examinar-se de català.

“Fa 25 anys que dono classes en anglès a la universitat americana (Harvard, Yale i Columbia) i encara no he hagut de fer un examen per acreditar el meu nivell d'anglès”, va argumentar.

I va insistir que “per donar classes d'economia, el que s'hauria d'acreditar és que el professor sap economia i no la llengua en què s'ensenya l'economia”. Caldria veure si l'ínclit Sala-i-Martín encara opina el mateix.

En tot cas, si a Catalunya, per ser clarinetista, enterramorts o xofer, és necessari acreditar un nivell oral i escrit avançat de català és que la “normalització” està molt lluny de ser una realitat i que l'amnistia ha estat un rotund fracàs.