Barcelona ha guanyat recentment dues tradicions més: la Festa de Santa Eulàlia del Gremi de Restauració i la celebració anual de l'aniversari del seu director general, Roger Pallarols. 

La primera té lloc a principis d'any i la segona, a l'estiu. Ambdues reuneixen una bona part de la societat civil de Barcelona. Hi acudeixen empresaris, directius, advocats, jutges, fiscals, periodistes, socialités, artistes i, per descomptat, restauradors. 

El més interessant és que en ambdues cites, la d'hivern i la d'estiu, la diversitat ideològica i de parers és norma. Personalitats que amb prou feines comparteixen visions del món comunes es presenten amb les seves millors gales per donar suport al sector dels bars, restaurants i fondes de la capital catalana. 

I el millor, no discuteixen, no es llencen els plats pel cap --si em permeten l'expressió--, sinó que abracen el malmès sector, feliciten els organitzadors i donen compte d'un àpat mentre fan un dels networkings més multitudinaris que existeixen a la Ciutat Comtal. 

Sí, en aquesta darrera ocasió van venir a Santa Eulàlia des de gent de Vox fins a l'independentisme més furibund. D'alguns pesos pesants dels Comuns fins a la dreta de màxim ordre. D'empresaris amb un opípar portafolis de negocis fins a algun activista de causes anabolitzades. 

En definitiva, el bon menjar i el bon beure, però sobretot la missió fundacional del Gremi de Restauració, que és la d'apuntalar el sector de la taula, conciten el ventall de suports més diversos de tota la ciutat. 

Pocs agents poden presumir d'estendre invitacions a tanta varietat de visions de ciutat. Tanmateix, totes aquestes mirades d'òptica discrepant es troben sota un mateix sostre dues vegades l'any per donar suport a una de les indústries més patidores --resilients, dirien ara els cursis-- de Barcelona. 

Les dues dates del Gremi --la corporativa i la del seu director general-- són, a més d'inevitables, exemple. En una Barcelona i una Catalunya que han viscut la polarització més extrema en anys recents, les dues festivitats són oasis de calma i espai per explorar els tan anhelats consensos. 

Els restauradors aconsegueixen que l'heterogeneïtat convergeixi en un mateix temps i lloc i, a més d'honorar els emprenedors, repassen assumptes pendents, i es citen per a futures ocasions. 

Només falta que els implicats ho vulguin. El Gremi posa el lloc, les dues dates i la causa --que és la de sostenir restaurants i bars, i que és més que noble, vital--, de manera que només resta que els interpel·lats pactin mínims. 

Catalunya, però sobretot Barcelona, necessita grans acords que acabin de rellançar la ciutat. Per millorar la vida dels ciutadans, sí, però també perquè torni a competir de tu a tu amb altres aglomeracions urbanes similars. 

Aprofitem —tots— aquestes ocasions. Donem suport a la indústria local de la restauració. Felicitem quan toqui en Roger. I preparem-nos per escoltar qui pensa diferent per fer de Barcelona una ciutat millor on viure. Entre piscolabis i canyes, segur que semblarà més fàcil.