La inclusió d'una frase en una exposició sobre extremisme i discursos d'odi organitzada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) (vinculat al Parlament i al Govern) ha generat la ira del nacionalisme català i la seva sortida en tromba contra els organitzadors.
El sintagma en qüestió, “Que aprenguin català!” (“Que aprenguin català!”), es mostrava en una zona sobre comportaments que posen en risc la convivència, al costat d'altres frases com “Que tornin al seu país!” i “Els okupes, a presó!”. L'objectiu era “exercitar el pensament crític”.
Tanmateix, aquest dijous, dies després d'inaugurar-se l'exhibició al Palau Robert de Barcelona, Plataforma per la Llengua ha exigit a l'ICIP la retirada de la frase.
“Hem de ser molt contundents amb qualsevol intent d'estigmatitzar els catalanoparlants com a suposats agressors”, han argumentat. I han subratllat que “la inversió dels rols entre agressor i agredit, botxí i víctima, és un recurs recurrent de les ideologies supremacistes”.
Al cap de poques hores, l'ICIP –presidit per Xavier Masllorens i dirigit per Kristian Herbolzheimer Jepsson– ha acatat les indicacions de l'entitat nacionalista i s'ha afanyat a esborrar la frase de l'exposició.
Immediatament, l'ICIP també ha emès un comunicat en què justifica la decisió perquè “el missatge central de la peça expositiva pot ser mal interpretat” i “el contingut textual és desafortunat”.
Però el servilisme de l'ICIP ha anat més enllà i ha comprat les tesis de l'entitat nacionalista al complet, assegurant que “compartim el compromís amb el dret a viure en català i el deure moral de tothom de fer-ho possible”.
I, per si no hagués quedat clar, la institució ha conclòs posant-se “a disposició de la Plataforma per la Llengua i altres entitats i institucions per analitzar com podem aportar el nostre coneixement de diàleg i gestió de conflictes per reforçar la llengua pròpia del país”.
De totes maneres, la baixada de pantalons de l'ICIP no ha servit de gaire, i el linxament mediàtic de les hordes nacionalistes ha continuat.
Carles Puigdemont ha estat el més eloqüent. “No teniu vergonya. Sou uns miserables que, en comptes de fomentar la pau, acabeu incitant el conflicte, amb els catalans a la diana”, ha assenyalat en un tuit.
L'expresident autonòmic fugit de la justícia ha afegit: “Menysteniu anys de vexacions a nens i nenes a les escoles, de supremacisme castellà a l'espai públic, a les empreses… I ignoreu les vegades que, amb l'excusa de la ‘llengua de l'imperi’ s'han massacrat minories i cultures arreu del món. Miserables amb pressupost públic. Amb els impostos dels catalanoparlants, també. Mereixeu una dura censura del Parlament, que espero que actuï en conseqüència”.
Resulta enternecedor veure el nacionalisme esquinçar-se les vestidures per una frase que, li agradi o no, resumeix els atropellaments que, en nom de la normalització lingüística, s'han comès i es cometen contra els catalans castellanoparlants.
Miserable és assumir amb naturalitat l'assetjament a les famílies que reclamen per als seus fills un 25% de l'educació en castellà. Com ho és exigir un nivell de B2, C1 o C2 de català per accedir a l'administració pública, però no requerir el mateix nivell de castellà.
I miserable és que un xiringuito com l'ICIP presumeixi de ser independent però sigui incapaç de resistir ni un dia les crítiques del nacionalisme ultramuntà.
