Algunes de les mesures acordades aquest dijous entre el Govern i els Comuns per combatre la compra especulativa d'habitatge no són gaire novedoses.
Les darreres modificacions legislatives –amb matisos– ja havien limitat el lloguer temporal, mentre que anteriorment el lloguer turístic va ser aniquilat i es van topar els preus dels lloguers residencials.
Sí que hi ha algun gir de rosca cridaner, com considerar gran tenidor un petit propietari que posseeixi més de quatre habitatges (sense especificar si n'hi ha prou amb un petit percentatge de cadascuna) o impedir tot tipus de lloguer temporal en les noves adquisicions de segona residència.
És a dir, que si algú es compra un piset a la platja, no podrà llogar-lo a una família si un estiu no el fa servir. Això sí, sempre que així ho decideixi l'ajuntament corresponent.
A més, les empreses o grans tenidors només podran comprar per llogar si adquireixen edificis sencers, i només al preu topat.
Segons els Comuns, aquestes mesures pretenen potenciar el mercat de lloguer. Tanmateix, no cal ser un astut analista per arribar a la conclusió que aconseguiran l'efecte contrari.
És evident que si als propietaris d'habitatges –petits, mitjans o grans– se'ls intensifiquen les traves per llogar, augmentaran els seus incentius per deixar de fer-ho. I molts d'aquests habitatges es vendran a residents que els puguin pagar.
Això suposarà que hi haurà molts menys pisos de lloguer. I aquells que només poden accedir a aquest tipus d'habitatges, tindran menys opcions.
Les normatives aprovades els darrers anys han enfonsat l'oferta d'habitatge de lloguer a Catalunya. I la nova legislació intensificarà encara més aquesta situació.
Sense cap dubte, són mals temps per als petits propietaris d'habitatges. Però encara són pitjors per a qui necessiti un pis de lloguer.