Pere Aragonès, un magnat hoteler multimilionari

Marxen vent en popa les activitats de la cadena Golden Hotels & Experiences, pertanyent a la família de l'expresident Pere Aragonès. Aquest s'hi va incorporar fa cinc mesos, després d'abandonar l'esfera pública. La seva carta de comiat reconeixia que no té ni idea sobre els negocis hotelers i que comença la flamant singladura corporativa “des de zero”.

El quarter general de Golden es troba al municipi barceloní de Pineda de Mar. Controla vuit grans complexos que reuneixen dos milers d'habitacions. Es tracta de Bahía de Tossa i Mar Menuda, a la Costa Brava; Taurus Aquapark Resort, a Pineda de Mar; més Port Salou, Donaire Beach, Costa Salou, Avenida Family Suites i Acqua Salou, a la Costa Daurada.

El fundador va ser l'avi José. Era un personatge molt despert, que va compaginar sense problemes les seves tasques particulars amb les de servidor públic. Va exercir d'alcalde de Pineda durant el dilatat període comprès entre 1966 i 1987, primer com a cacic franquista i després com a capitost de l'Alianza Popular de Manuel Fraga Iribarne.

Les seves tasques abastaven, igualment, l'opulent sector tèxtil, mitjançant Industrial Aragonès (Inar). Aquesta, igual que va passar amb infinitat d'emporis del mateix ram, va anar de mal en pitjor, va tancar una rere l'altra les seves fàbriques a Catalunya, va acomiadar centenars de treballadors i el 2002 va abaixar la persiana per sempre.

Abans de la debacle total, Inar havia estat durant les dècades de la dictadura autàrquica, una font ubèrrima de guanys, que José va aplicar a finançar el muntatge dels seus primers hotels.

A més, va tenir la feliç ocurrència de situar els seus cabals a bon resguard. Amb tal fi va escriturar al paradís fiscal de Curaçao (Antilles Holandeses), una firma titulada Phedra Hotels Holding, que era la propietària en última instància de tot l'entramat.

En morir el pioner, van heretar Phedra els seus fills Pere, Enric, Josep i Eva Aragonès Poch, pare i oncles de l'exmandatari republicà.

L'any 2013, el quartet en qüestió va aprofitar a fons l'amnistia tributària decretada pel Govern de Mariano Rajoy. En efecte, va procedir a repatriar a Espanya la seva daurada instrumental caribenya, que va domiciliar a Pineda, seu històrica del centre de comandament del conglomerat turístic.

Sobra afegir que durant el mig segle que va mantenir la seva fortuna oculta discretament a Curaçao, la saga Aragonès va eludir una fortuna en impostos a Hisenda.

Phedra és propietària de cinc societats que, al seu torn, són titulars dels blocs residencials. Les seves magnituds agregades de 2024 revelen uns actius per valor de 105 milions. Els recursos propis arriben als 52. La facturació se xifra en 61 i el benefici net, en 12,3. Els socis es van repartir un dividend de gairebé 5. La plantilla fixa conjunta és de 460 col·laboradors.

L'ascens de Pere Aragonès a la cúpula directiva de Golden revesteix un caràcter simbòlic. Ell mateix admet mancar de coneixements i d'experiència. Però arriba en una organització de característiques singularment positives, ja que està proveïda d'una maquinària ben greixada de generar excedents i gaudeix d'una folgada posició patrimonial. Aquestes circumstàncies fan poc rellevant l'aportació específica que pugui realitzar Pere Aragonès.

Als seus prematurs 43 anys encara té una llarga vida professional per davant i disposa de temps per aprendre l'ofici dur de l'hostaleria. Amb tot, no és el mateix començar de zero, que emprendre el camí al pont de comandament d'una companyia exuberant del propi pare, que ja acumula grans cabals i navega amb el corrent a favor.

Als països més avançats, els qui es dediquen a la política solen arribar-hi després d'haver fet abans carrera al sector privat. En canvi, Pere Aragonès va optar pel trajecte invers de les seves personals portes giratòries. Amb només 21 anys ja s'enfilava a l'executiva d'ERC després d'esquivar les dureses del món laboral. Mutatis mutandis, ara desembarca a Golden amb el cognom com a màxim aval i l'habilitat com a gestor encara per demostrar.