La borrasca Nils colpejarà avui sense pietat Catalunya. La galerna aixecarà vents que, segons el Meteocat, seran d'una intensitat inèdita en dues dècades. S'esperen ràfegues d'aire que arribin als 108 quilòmetres per hora, segons les previsions del servei meteorològic català.
Ahir, les Administracions públiques ja van reaccionar. El Govern va decretar una reducció de l'activitat, amb prioritat per al teletreball, mentre que l'ajuntament va suspendre serveis que poden comportar riscos, com el Bicing. Al seu torn, el sector educatiu i les universitats han ajornat les classes, entre altres mesures.
És evident que Nils, que precedeix una altra borrasca, Oriana, ha estat rebuda a Catalunya amb una actitud diferent. Alguna cosa ha canviat a l'estament polític des de la DANA que va segar 228 vides al País Valencià. Ningú no pren riscos. Tothom opera amb prudència.
Protecció Civil, abans un òrgan opac al qual se li reclamaven les actes de les reunions --recordeu l'època de la pandèmia del coronavirus--, ha estat elevada a la categoria d'autoritat indiscutible. Molts en la classe electa s'han adonat que no poden córrer riscos davant eventuals desastres naturals. Obeeixen --molt més-- als experts en emergències.
Tota precaució és poca, en efecte. Per molt que sempre hi hagi hagut tempestes, ha canviat la manera com responem a les mateixes. El llindar del risc ha baixat. Absolutament cap càrrec electe, de presidents a l'últim regidor d'un poble remot, es poden permetre no estar pendents del cel ennuvolat. No se'ls tolera no fer res. Han de ser-hi, i arromangar-se com un més.
Però compte amb sobreactuar. El més important en matèria de desastres, diuen els experts, és que hi hagi inversió, i capacitat de reacció. Que es dimensionin els serveis de manera adequada, i que els professionals gaudeixin de recursos materials per treballar. Així com que se'ls reconegui socialment.
De res serveix presidir un comitè de crisi si després les decisions no es poden aterrar perquè hi ha escassetat o descoordinació: la resposta a emergències ha de ser --si s'escolta els professionals-- eficaç. Ha de funcionar com un rellotge suís, sense caure en heroïcitats o sobrerreacció.
Quan el vent assola un lloc, l'aigua l'inunda o el foc el destrueix, cal reaccionar amb fermesa, però amb templança. Deixar treballar als qui dominen l'escenari d'operacions. Per la seva banda, els electes i electes han d'informar la ciutadania amb transparència i de manera regular. Però al mateix temps, amb humilitat. Hem fet això, farem allò altre i intentarem el que queda. Però no arribarem a equis, lamentablement.
En síntesi, Nils ens ofereix una altra oportunitat de gestionar una crisi ambiental. Haurem de fer-ho bé, ja que aquest fenomen serà recurrent a partir d'ara. Evitem repetir errors passats.