Grup DIR té tot el dret del món a exercir el seu dret d'admissió. En un negoci, i els gimnasos ho són, no hi pot entrar tothom. Cal complir les regles, les normes de convivència, i no passar-se ni un mil·límetre. Perquè no són la casa d'un, sinó la llar d'algú que s'ha jugat el seu patrimoni. O un es comporta, o se'n va.

Negre sobre blanc, el dret d'admissió pot --i ha de-- exercir-se des de l'equanimitat i el rigor. I sense reticències.

Això sí, hi ha casos que transcendeixen el dret d'admissió. Un negoci qualsevol no pot vetar l'entrada o inscripció a algú per motiu de raça o orientació sexual, per exemple. Perquè això col·lideix i aixafa el dret de l'altre a fer ús d'aquell comerç.

En el cas de la cadena de gimnasos DiR, és evident que expulsar un soci perquè ha declarat --com a testimoni-- en el judici laboral d'un extreballador excedeix el seu dret a no deixar-lo passar.

L'afiliat va haver d'anar a declarar perquè el van citar des del jutjat, i un testimoni ha d'acudir obligatòriament a la vista i, sobretot, dir la veritat sota jurament. És el que li va passar al soci a qui DiR ha expulsat per, presumptament, difamar la institució en seu judicial.

El grup addueix que l'home va faltar a l'honor dels gimnasos, mentre que aquest es limita a constatar que va respondre les preguntes de les parts amb el que havia vist. La seva versió resulta molt més creïble que la corporativa, ja que és sospitós que algú acudeixi a un tribunal, al qual va de mala gana i perquè el proposa una de les parts, i es posi a llançar invectives contra el centre esportiu en què encara és soci i al qual acudeix diàriament.

En qualsevol cas, DiR ha acabat fent fora el soci. És un episodi que es presenta com una vendetta contra el ciutadà. "Si dius alguna cosa contra mi, t'expulsaré del meu negoci".

La conclusió que s'extreu del fet és que el gimnàs només accepta socis que parlin bé d'ell. La qual cosa ja voreja l'atropellament d'un altre dret: el de llibertat d'expressió. Ha de parlar bé un ciutadà dels negocis on consumeix? Si no ho fa, és motiu suficient perquè no hi pugui accedir?

És el mateix complir les regles que abstenir-se de criticar un comerç del qual se n'és soci? És evident que no. Des del meu punt de vista, DiR s'ha excedit en la seva actuació. I, amb això, el grup de Ramon Canela ha aterrat en un altre fangar, l'enèsim, mostrant ara el seu cesarisme i un bri d'autoritarisme amb el dèbil.

Un incident inquietant per a una cadena de fitness a la qual els seus propis socis --mitjançant un sistema de bons més que generós-- i els ciutadans, per mitjà dels nostres impostos, hem salvat de dificultats econòmiques en més d'una ocasió.