Amb el mal gust i la bona desimboltura que el caracteritza, el fugit de la justícia més famós d'Espanya i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha culpat directament els partits no nacionalistes del caos de Rodalies.

"En mans dels espanyols les infraestructures no funcionen. Per què? Perquè no hi ha inversió", diu.

Podríem argüir que, en puresa, les Rodalies sempre han estat en mans d'espanyols, perquè els nacionalistes catalans encara porten DNI, els agradi o no, però no convé perdre el temps en semblant disquisició.

La frase és antològica. Per infame, és clar, però el personal, se senti català, espanyol o ambdues coses, ja està acostumat a aquest tipus de bajanades per part del líder de Junts.

Atribuir a Salvador Illa, que porta com a president menys d'un any i mig, els problemes de les infraestructures a Catalunya és tan seriós com atribuir-li els problemes de les infraestructures --si és que n'hi ha, perdoneu la ignorància-- de Groenlàndia, per citar un lloc de moda.

Perquè, més enllà d'arguments basats en fanatisme identitari, és obvi que el problema prové de molt abans que Illa arribés a la Plaça de Sant Jaume.

I és igualment notori que, en 16 mesos, és impossible esmenar tots els errors, que no seran pocs ni petits, de les infraestructures catalanes.

Proposo als companys de Crónica Global que, si no ho han fet ja, repassin què van fer exactament els insignes Artur Mas, l'esmentat Puigdemont, Quim Torra --aquell home-- i Pere Aragonès durant els seus anys al Palau de la Generalitat per millorar les Rodalies. Potser ens enduem alguna sorpresa.

La veritat és que, com explicava en aquesta mateixa finestra Alejandro Tercero, i com sap tota Catalunya excepte la d'obediència cega, els trens mai han estat entre les principals preocupacions dels dirigents nacionalistes, segurament perquè estaven més ocupats en construir la seva nació no nascuda.

Des d'Euskadi us puc explicar que, a finals de 2024, el Govern basc va assumir la gestió de cinc línies de Rodalies ferroviàries transferides a Euskadi pels acords entre ambdós Executius.

Tretze mesos després, la veritat és que els trens i els viatges estan tan bé o tan malament com estaven abans. Res rellevant ha canviat. Perquè les vies, els maquinistes o les catenàries no entenen de pàtries romàntiques.