L'ocasió la pinten calba. O desnonada. Després de vuit anys de govern en què el PSOE no ha fet res per afrontar el problema de l'habitatge, ara, el seu cap, Pedro Sánchez, es puja al cadàver d'una senyora anomenada Mari Carmen Abascal per presentar-se a les properes eleccions com el paladí de l'antidesnonament i un exemple d'humanitat.

El PP, amb la mala ombra que el distingeix, en comptes d'utilitzar la morta per enfilar-s'hi i semblar més alt, que és el que fa la seva nèmesi, fica la pota conscientment boicotejant minuts de silenci en el seu honor i mobilitzant els seus columnistes de referència perquè la posin a caure d'un ruc.

És cert que l'exhibició de sensibleria dels últims temps al voltant de la finada frega la pornografia sentimental però, amb l'electorat de què es disposa, és un error garrafal quedar com a rucs insensibles. No hi hauria una manera de col·locar Maricarmen i tothom en una posició més o menys correcta, sense ballar una muñeira a la panxa de la difunta? Sembla que no.

Gràcies a Maricarmen (i a la poca traça del PP, només superada per Vox, que ha sol·licitat una autòpsia), un polític desnonat com Sánchez ho està una mica menys. I jo diria que hi ha més gent que a l'hora d'escollir entre un corrupte i un animal de gla, és molt capaç d'inclinar-se pel corrupte, encara que només sigui per allò de més val mal conegut que tal i tal.

Sánchez, per la seva banda, ha dut a terme una jugada mestra: una anciana la palma durant un Govern del PSOE i per una llei del PSOE, però la culpa és del PP, incloent-hi l'alcalde de Madrid, el senyor Almeida, encara que aquest s'ho manegués per revocar l'expulsió de la bona senyora. I qui diu PP, diu feixisme.

D'aquí que UGT i CCOO se sumin a la vaga general convocada per a l'11 de novembre contra l'oposició, com se li va escapar a la inefable Mariajezú Montero.

Durant vuit anys, els sindicats majoritaris no han trobat ni un motiu per convocar una vaga general, encara que els sous estaven congelats mentre els preus no paraven de pujar.

I ara munten una vaga a l'oposició, que no és un ens angelical i que potser, si guanya, es mostri encara més hostil al poble que el PSOE —si tal cosa és possible—, però al qual no es pot culpar directament de totes les atrocitats perpetrades durant els últims anys per la senzilla raó que no era al poder.

Potser els sindicats tenen algun motiu inconfessable per sumar-se a la vaga. Entre 2018 i 2025 han rebut del Govern la bonica xifra de 110 milions d'euros en subvencions (569, segons The Objective, al qual potser se li ha anat la mà en el càlcul): més del doble del que van rebre anteriorment del PP.

Davant l'arribada previsible del tiet Alberto amb la rebaixa, no és d'estranyar que els sindicats decideixin donar un cop de mà al qui els tracta de manera tan esplèndida, oi? A veure si Pepe Álvarez, a la seva edat, haurà d'estalviar en fulards…

Dir que cal acabar amb el feixisme quan aquest no ocupa el poder és posar-se la bena abans de la ferida. Però funciona. Fixem-nos en tota aquesta gent que clama: “Aquí estan els antifeixistes!”. O en els que insisteixen en lemes dels anys 30, com el cèlebre “¡No passaran!”. O en assenyalar Ayuso i Almeida com els únics responsables de la mort de Maricarmen i del sindiós de l'habitatge.

L'esperit guerra civilista va començar a instal·lar-se amb el joier Zapatero i es va consolidar amb el sanchisme. I em temo que presidirà tota la campanya electoral. Ens conformaríem amb poder llogar un apartament, però ens proposaran que acabem amb el feixisme. Per què perdre el temps amb foteses quan podem adquirir un lloc de rellevància a la Història?

Ningú no va demanar a Pedro Sánchez que combatés el feixisme. Ja ens hauríem apanyat amb que combatés la corrupció al seu partit i s'encarregués dels problemes quotidians sense culpar-ne els seus adversaris polítics, que també són de traca.

Després de veure que Maricarmen podia ser una taula de salvació, l'ha convertit en una taula de surf amb la qual superar les onades de la campanya electoral i, ajudat per la incompetència moral de l'oposició, aterrar de nou al seient presidencial per ensenyar al Parlament que no es pot viure d'esquena al carrer.

Prefereix vostè un caos d'esquerres o un caos de dretes? Decideixi's aviat, perquè és l'únic que se'ns ofereix.