Conspiranoia progressista
"Fa pena que l'esquerra s'hagi suïcidat d'aquesta manera per donar gust a un megalòman al qual tant li fa el socialisme, l'esquerra i el tan cacarejat benestar dels seus conciutadans. Però deixem treballar la justícia abans d'emetre un veredicte"
Confirmat: Pedro Sánchez té els ous de titani. Li plouen desgràcies i misèries morals a dojo, però li rellisquen perquè el cos és de tefló.
Han caigut dos secretaris generals (més un aconseguidor basc versat en les arts de l'aizkolari), li han imputat la parella, estan jutjant el seu germà per no saber l'adreça del seu lloc de treball, el seu gurú ha caigut amb tot l'equip i tot el tarannà, la Guàrdia Civil s'ha passat 12 hores registrant la seu del seu partit a la recerca d'informació sobre un possible finançament il·legal del PSOE…
Qualsevol altre, davant d'una cascada de merda així, no només s'hauria llançat a convocar eleccions sinó que, probablement, s'hauria unit a la legió (com bé diu l'himne: res importa la seva vida anterior) o s'hauria retirat a un monestir trapenc.
Però ell es limita a sortir per televisió i a dir, amb tot el seu coratge, que és molt, que el de la Guàrdia Civil a Ferraz no va ser un registre, sinó un requeriment (que, pel que sembla, no és el mateix) i que no pensa anunciar eleccions perquè això donaria igual, ja que segons el seu fidel sequaç Oscar Puente, les guanyaria de carrer, i perquè seria el fàcil, però la responsabilitat l'obliga a seguir al capdavant de la nau (intuïm que per seguir exercint de dic contra el feixisme).
És a dir, que es sacrifica (una vegada més) per nosaltres, com quan es va agafar cinc dies d'asuet per pensar en el seu futur i va tornar dient que seguiria a la bretxa tot i el mal que li estaven fent passar la dreta i l'extrema dreta (mentre donava ordres que es combatés jutges i periodistes que havien posat en dubte la decència de la seva Begoña, cosa que no podia tolerar en la seva autoconfessa posició d'home profundament enamorat de la seva esposa).
Després del registre (perdó, requeriment) ha ampliat el camp de batalla i s'ha apuntat a les teories conspiranoiques (seguit ipso facto per Puente) per apuntar que tota la seva desgràcia es deu a una trama sinistra formada per la dreta i l'extrema dreta espanyoles i el departament d'Estat dels Estats Units (Trump no li hauria perdonat que li plantés cara negant-se a pujar el pressupost de defensa). Amb la informació nord-americana sobre Rodríguez Zapatero, PP i Vox haurien mogut els seus peons (jutges i plumilles malèvols, fatxes tots ells, és clar) per muntar-li alguna cosa que, si no és un cop d'Estat, s'hi assembla molt.
Ja sabem que Donald Trump no el suporta, però jo tampoc, encara que per motius diferents. Concretament: haver acabat amb el que quedava de la socialdemocràcia espanyola, haver-se mantingut al poder amb l'ajuda de colpistes catalans, terroristes bascos i comunistes anacrònics i luxuriosos, haver-li arrencat a l'esquerra la seva superioritat moral, que ja no es pot defensar de cap manera i, en definitiva, fer tot el contrari del que s'espera del cap d'un partit que es defineix com a progressista.
En la seva condició de cavall d'Àtila, s'ha carregat l'esquerra o, encara pitjor, ha vingut a dir que el socialisme autèntic és el seu (i el de Puente). I que el que està en marxa és una conspiració per acabar amb el Govern més progressista d'Europa i instaurar una dictadura a càrrec de Feijóo i Abascal (dos tipus amb seriosos problemes a l'hora de cordar-se els cordons de les sabates).
Si aquest deliri conspiranoic s'hagués quedat al Govern, encara ens podríem salvar. El greu és que hi ha molta gent que s'ha apuntat a les teories de la conspiració —cosa que també agradava molt al Caudillo, que sempre es referia a la conspiració jueu-maçònica amb ajuda interna de l'anti-Espanya—, i només cal tafanejar una mica a les xarxes socials per comprovar-ho. Facebook va ple de gent que dona per bona la conspiració dels Estats Units amb PP i Vox i que s'afegeixen a la teoria governamental que està en marxa un cop d'Estat contra el progressisme espanyol.
Evidentment, com va dir Aznar, qui pugui fer, que faci. Sí, Donald Trump odia Pedro. Alguns jutges i periodistes també. Però passar d'aquí a un complot global per extreure'l d'aquella cadira a la qual s'ha enganxat amb Super Glue ja és arribar a unes conclusions tan imprudents com prematures. Per això cal una fe cega en el PSOE de Sánchez i ignorar els senyals que ens parlen d'una decadència i una corrupció financera i moral de molts bemolls.
Sí, fa pena que l'esquerra s'hagi suïcidat d'aquesta manera, per donar gust a un megalòman al qual tant li fa el socialisme, l'esquerra i el tan cacarejat benestar dels seus conciutadans. Però deixem treballar la justícia abans d'emetre un veredicte, tant els uns com els altres.
Com a votant habitual de l'esquerra, aquesta deriva miserable del PSOE em resulta molt depriment. Però creure que tot és fruit d'una conspiració internacional de les forces del mal és una cosa que requereix recórrer a la fe, una cosa que un no està disposat a fer. Sobretot, després d'haver assistit al desgavell de Cerdán, Ábalos, Koldo, l'escriptora Leire, la parella del cap, el germà, Rodríguez Zapatero (àlies La Collares, en imprevist homenatge a la senyora de Meirás, però no em tornaràs) i la Benemèrita entrant a la seu del PSOE a controlar els comptes (encara que només es tracti d'un requeriment).
Tota aquesta gent (més el presumpte Número U) haurien de retre un últim servei a la nació i marxar tots plegats al carall. I si després ve el feixisme, tranquils, que ja li farem front com puguem.