Sovint té un la impressió que, a Espanya, no hi ha ningú al volant i el cotxe avança sol com pot. No sé si en altres països existeix aquesta sensació, però al nostre fa temps que la tinc, i no és del tot atribuïble a qui ocupa el poder en un moment determinat, ja que he detectat torpesa, desídia i corrupció en governs del PSOE i del PP, les dues grans alternatives que ens ofereix la política espanyola, i a les quals semblen estar condemnats els habitants d’aquest beneït país.

Torno a tenir aquesta sensació davant de el nou virus que ens assetja (que respon per Hantavirus) i per al qual, pel que sembla, no estem gaire ben preparats. I no m’estranya ja que, arran del coronavirus, el Govern ens va prometre la creació d’un centre nacional per prevenir aquestes desgràcies que, a dia d’avui, no té seu, ni personal especialitzat ni res de res.

Què va passar? Doncs que es va acabar la Covid-19 i els nostres mandataris van pensar que ja havia passat el perill, i que tots al carrer, a cantar i ballar. Algú devia proposar mesures preventives perquè no ens tornés a agafar un virus cagant (amb perdó), tots li van aplaudir i, després, si t’he vist no me’n recordo, que tinc problemes més urgents i he de fer veure que els resolc.

Conclusió, davant el nou virus detectat en un creuer, la reacció de costum: sorpresa, estupor, promeses poc fiables que aquí no passarà res, i tira que te’n vas. Com a molt (l’ocasió la pinten calba), el virus de marras li està servint a Pedro Sánchez perquè deixem de veure per televisió el judici als seus sequaços Koldo i Ábalos i ens preocupem per la possibilitat de morir entre horribles estertors. I perquè no falti de res, la tradicional tangana entre el Govern nacional i l’autonòmic per un amarra’m aquí aquest vaixell.

La sensació de descontrol no ens agafa per sorpresa. Veient el citat judici (estèticament animat pel nou look de Koldo, que s’ha posat en mode Rasputin), ja ens adonem de com funcionen aquí els assumptes que afecten les altes esferes del poder. Mentre Koldo menteix com un bellaco, Ábalos reparteix somriures sinistres, badalla o es queda fregit al seu seient, com si no s’hi jugués uns quants anyets de presó.

El PSOE ens recorda, com si no ho sabéssim, que Víctor de Aldama és un mangant capaç de dir qualsevol cosa amb vista a rebaixar la seva pena (d’aquí que hagi posat a treballar la substituta de García Ortiz perquè l’interfecte compleixi els set anys de tancament que li demana el fiscal). I el PP, aquest exemple admirable d’oposició política, s’ho mira tot de lluny, com si no acabés d’entendre-ho o com si ja tingués prou amb la seva Kitchen.

Des que vam perdre l’imperi i amb ell, l’èpica, els espanyols hem anat derivant cap a la comèdia, l’esperpent i el disbarat, com bé van reflectir les pel·lícules de Berlanga i Azcona. El riure impera al país i es manifesta en tota mena de situacions. En teoria, no hauria de figurar en processos lamentables i vergonyosos com el que afecta els sequaços de Sánchez. Però s’hi cola i, el que és més greu, gràcies als seus protagonistes, que serien uns secundaris esplèndids a les pel·lícules de Torrente.

No cal parodiar el judici a Ábalos i Koldo, perquè ja és de natural un esperpent. Ningú sap on són els diners que van agafar els dos xoriços. Malgrat la declaració d’Aldama (aquesta rata a les ordres de Feijóo), el fiscal deixa fora de la causa el possible número u de la trama, que seria el president del Govern perquè, a diferència de molts ciutadans, troba inversemblant la seva participació en el robatori. Els seus sequaços no l’assenyalen, la qual cosa només pot voler dir dues coses: que Sánchez és innocent o que els ha dit que, si estan calladets, es xumaran dos anys de trullo i després ell els atorgarà l’indult, ja que pensa estar a la Moncloa fins a l’any del Senyor de 2035. Si és innocent, també és beneit del cul, ja que no es va assabentar de res del que passava davant del seu nas, per la qual cosa no sembla capacitat ni per presidir una comunitat de veïns. Però a algú li sembla que Sánchez sigui beneit? Jo no en tinc aquesta impressió, i fins aquí puc llegir.

I mentrestant, el creuer contaminat avança cap a les illes Canàries, on no se sap gaire bé en quin port atracarà. Per la informació que tenim al respecte, no sabem si la cosa no és per tant o si morirem tots. Recórrer a Fernando Simón perquè ens tranquil·litzi potser no és la millor manera de fer-ho, ja que encara recordem la seva actuació quan el coronavirus, de la qual no vam quedar gaire satisfets (no hi ha a Espanya un altre expert?).

Podem estar davant d’un ensurtet o davant la fi del món. El nostre cotxe corre sense ningú al volant i potser ens estrellem o potser no. Qui sap. Només ens consola l’evidència que el Govern s’està deixant la pell per protegir-nos del feixisme: ja podem dormir tranquils.