Mentre s'espera l'aparició estel·lar de Carles Puigdemont, que pot produir-se un dia d'aquests (o no), el seu moribund partit polític, Junts, mou el seu front intern i promou, per boca de la seva portaveu, Mònica Sales, una moció de censura contra Salvador Illa, a qui considera el pitjor president de la història de la Catalunya contemporània. Juraria que la cosa no té la més mínima possibilitat de prosperar, però tot sigui per aparentar que es fa alguna cosa mentre s'espera el retorn del cap pròdig (i pròfug).

No és que un sigui gaire fan de l'Enterrador (àlies carinyós amb què s'ha rebatejat l'Illa, donada aquella alegria de viure que desprèn a cada pas), però jo diria que el pitjor president de la història recent de Catalunya és, precisament, l'Home del Maleter, el Tio del Serrell, Puchi, Cocomocho… Va ser ell, amb la inspiració de l'Astut Mas, el tipus que es va aferrar a una independència impossible per disimular les seves ferotges retallades, qui ens va ficar en el merder més important dels últims temps, amb la sempre inestimable col·laboració del beat Junqueras i altres fantasmes del separatisme. El prusés va acabar elaborant un pa com unes hòsties de la indigestió del qual encara no ens hem recuperat del tot.

Suposo que Puchi, amb la col·laboració de Pedro Sánchez, intentarà reverdir-lo al seu retorn, encara que el veritablement greu a Junts és la seva progressiva pèrdua d'atractiu electoral en benefici de la matamoros de Ripoll.

De fet, no és d'estranyar que l'Astut i els seus còmplices acaronin la idea de ressuscitar Convergència, perquè allò sí que era un partit que sabia com fer les coses per acumular poder i diners. Tots els mindundis amb càrrec que hi ha actualment al partit de Puchi temen perdre'l si aquí no es fa un cop de timó. Si, com és previsible, Cocomocho torna i se la sua a tothom, pintaran encara més bastos que ara.

D'aquí les fanfarronades i els brindis al sol. Cal fer-se la il·lusió que existeixes i ets necessari per a Catalunya, encara que Catalunya t'estigui dient que gràcies pel prusés i la independència dels vuit segons però que, si això és tot el que has d'oferir, potser no val la pena que hi insisteixis.

Intueixo que els responsables d'això de la moció de censura deuen ser Míriam Nogueras i Jordi Turull (o Tururull), que odien l'Illa per la seva suposada descatalanització de la Catalunya catalana, la seva submissió al PSOE i la seva fidelitat canina a Pedro Sánchez. I l'altre, a sobre, vinga posar multes als comerços que no rotulen en català, començant per la Rambla, que per alguna cosa l'hem reoberta, a atendre les queixes de la Plataforma per la Llengua i a incórrer en una sobreactuació patriòtica que molesta els ciutadans i, a més, no permet augmentar el respecte dels nacionalistes. Els sociates, ja se sap, fa dècades que posen l'altra galta perquè són de natural pusil·lànimes i no es lliuren mai del síndrome d'Estocolm que els va causar Pujol.

Si en alguna cosa coincideixo amb les impressions de Junts sobre Illa és en la relació d'admiració permanent que sent per Sánchez. Illa hauria de pensar en el seu futur polític i no confiar-ho tot a la seva fraternal relació amb el president del Govern. Tard o d'hora (crec que d'hora), Sánchez caurà amb tot l'equip i, segons com li vagin les coses, pot acabar a la garjola, com els seus sequaços del duet còmic Ábalos & Koldo. I suposo que Illa no voldrà integrar-se en el pilot de farcells més o menys humans que s'acumularan sobre les restes de Sánchez: Puente, Bolaños, López, Albares…

Si jo fos ell, començaria a guardar distàncies. I que no es preocupi pel fet que Junts el consideri el pitjor president de la Generalitat de tots els temps. Per molt que s'hi esmerci, mai podrà superar adversaris tan potents com Mas, Torra o Puigdemont.