Deia Manuel Vázquez Montalbán que el Barça era l'exèrcit de Catalunya (o alguna cosa semblant). Jo crec que, un cop més, s'equivocava.

L'autèntic exèrcit català (entesa com la puta base) l'han format sempre els excursionistes, no debades ha estat a Catalunya on les collonades militaristes del coronel Baden Powell més han arrelat entre la població espanyola (a contracor seu).

Quan jo anava a l'escola, allà pel plistocè, els boy scouts brillaven amb llum pròpia, sobretot en comparació amb la OJE, que era el mateix, però en falangista i espanyol.

Encara recordo quan els meus pares em van amenaçar d'enviar-me un estiu a un campament de l'OJE, ja que l'excursionisme català els semblava una arma del separatisme (cosa que, amb el pas del temps, vaig arribar a la conclusió que era certa, però a l'època, jo creia que els boy scouts de casa eren una associació progressista, sobretot en comparació amb els feixistes dels falangistes).

Finalment, no em van enviar enlloc, ja que els meus pares eren rics en idees de les quals després s'oblidaven. I així va ser com em vaig convertir en un dels pocs nois de la meva generació que es van lliurar dels falangistes i dels ceballuts.

Durant aquells anys i els següents, militaren en l'escoltisme català la major part dels polítics que vam haver de suportar durant la democràcia, amb els resultats de tots coneguts.

Ja adults, els nostres boy scouts van passar pel PSUC i Bandera Roja i es van propulsar a col·locar-se extremadament bé a la societat catalana. Un d'ells fins i tot va arribar a Defensor del Poble, tot i que només es defensava a si mateix i a la nòvia que tenia a la seva oficina i a qui portava a veure món en els seus viatges oficials.

Potser l'escoltisme no assoleix actualment les cotes de popularitat de què gaudia en la meva infantesa, però el processisme sap que sempre pot comptar amb ell quan el necessita.

Pensem en el numeret de llum i de color que l'ANC prepara per a la nit del tres al quatre d'octubre al Montseny, ideat per celebrar la independència dels vuit segons que ens va regalar l'ínclit Carles Puigdemont (¿tardaria encara menys a ficar-se al maleter del cotxe que el va portar a Bèlgica?).

Aquella nit, entre el Turó de l'Home i Collformic, 60 punts de llum recordaran la fallida independència del 2017, ja que ja se sap que res ens agrada més als catalans que recordar les dates en què ens van donar més cops que a una estora.

I qui col·locarà els llumets? Ho heu endevinat: els excursionistes.

Es calcula que 15 grups de boy scouts de diferents edats (dos o tres per grupet) es llançaran a trescar per la muntanya per plantar els llums al lloc designat. I allà s'hi quedaran tota la nit, podent ser vistos a tota la comarca (o això assegura l'organització).

Suposo que l'endemà s'aplaudiran a si mateixos i tornaran a casa, a compartir amb la família un bon esmorzar de forquilla. I convençuts d'haver fet un pas de gegant cap a la llibertat del terreny.

Demà (i fins al 2 d'octubre), aquesta santa casa (juntament amb els seus diaris germans Metrópoli Abierta i El Español) inaugurarà la quarta edició de Barcelona, desperta, fòrum d'estudi i anàlisi de l'actualitat barcelonina, catalana i espanyola en què no s'espera cap boy scout ni ningú de l'ANC. És a dir, un fòrum sobre la realitat, ja que a aquestes coses ens dediquem els botiflers mentre els lírics patriotes catalans es dediquen a il·luminar el Montseny.

Sí, és una feina bruta, però algú l'ha de fer. No tothom pot viure perpètuament en un àmbit poètic i metafòric, com l'ANC i els excursionistes: espero que no els plogui.