Un senyor anomenat Calese Crowder va ser detingut fa uns dies a Glendale, Califòrnia, mentre es lliurava a la seva diversió preferida: ensumar el cul de les dones. Era l'enèsima vegada que el pescaven lliurant-se a la seva particular parafília en públic i sense consentiment, i ja estava en llibertat condicional per gestes olfactives anteriors!

La premsa nord-americana ha qualificat el senyor Crowder de serial butt sniffer (ensumador de culs en sèrie). I la justícia, farta d'ell i de les seves manies, el manté a la garjola perquè sap que, si el deixa anar, l'home tornarà a la seva ocupació preferida, ja que ho porta a la sang.

Us explico això perquè el molt honorable Carles Puigdemont ja està fent la maleteta per tornar a Catalunya per cortesia dels nostres tribunals, si és que es resol el tema de la malversació de diners públics per finançar els fastos del prusés, i ha declarat que el primer que farà, si torna, és recórrer Catalunya perquè la vol veure i ensumar (espero que això no inclogui les catalanes que es trobi al Bonpreu, tot i que reconec que m'encantaria que a Catalunya també tinguéssim un serial butt sniffer per no ser menys que els americans, que sempre s'enduen tota la diversió).

Quan grates una mica, descobreixes que dins de cada polític sobiranista hi ha un excursionista, un boy scout disposat a calçar-se les xiruques, penjar-se la motxilla a l'esquena i llançar-se a trescar per la muntanya. Això de recórrer el territori és una mania molt convergent a la qual ja van recórrer, en el seu moment, pesos pesants del partit com Giró o Tururull.

Molt més lògic resulta, doncs, que es llanci a la carretera el gran Cocomocho, ja que porta nou anys allunyat de la realitat catalana i desitja comprovar personalment els canvis esdevinguts al seu país preferit de l'univers.

Cal pensar que el nostre home porta nou anys a Flandes tornant-se tarumba, vigilant que en Comín no s'endugui la coberteria de plata de la Casa de la República i creient realment que és un president a l'exili al qual s'ha de tractar amb pompa i circumstància.

Intueixo que es resisteix a creure que aquí ens hem anat oblidant d'ell (Qui va anar a Sevilla va perdre la cadira) i que pocs l'esperen després d'haver promès (“Que ve el llop, que ve el llop”) no sé quantes vegades que tornaria (no hi va haver res, excepte el conat ridícul de retorn per fastiguejar-li a l'Illa la presa de possessió, que va durar una mica més de vuit segons, però tampoc gaire).

El seu presumpte exili ha estat d'una inutilitat esfereïdora. L'ha emprat, bàsicament, a tuitejar diferents versions del mateix missatge: això (sigui el que sigui) se solucionaria amb la independència.

Va tenir l'oportunitat de tornar a Barcelona, deixar-se detenir i muntar un circ victimista amb repercussions internacionals (o, si més no, posar en escac el govern espanyol que havia fet veure que l'havia amnistiat), però el seu pànic cerval a l'empresonament li va aconsellar quedar-se a Waterloo.

Si torna, el xoc pot ser terrible. En la seva absència, el PSC s'ha apoderat del país (o ho intenta), ha sortit un partit polític independentista més radical que el seu i que, com que odia tothom que no sigui català, amb especial fàstic per moros i espanyols, no para de créixer i de robar-li votants farts de veure com es fa la vida padre a Bèlgica mentre la independència, ni hi és ni se l'espera.

En el seu hàbitat, l'astut (i traïdor) Artur Mas conspira a l'ombra per ressuscitar la bona i vella Convergència i donar-li la puntilla a Junts.

A Casablanca, davant d'un oficial alemany que es vantava de poder envair Nova York, Bogart li aconsellava que no s'endinsés per certs barris. Consell aplicable a la possible visita de Puchi a Barcelona, on últimament s'apunyala i es dispara molt més que quan ell va abandonar el país al maleter d'un cotxe (cosa que, seguint la seva lògica, deu ser per culpa dels espanyols, és clar).

En qualsevol cas, sigui benvingut el dels xuxos si finalment torna. Això sí, l'aviso que cada cop hi ha més gentussa que s'expressa en espanyol i que potser no l'entén mentre es dedica a veure i a ensumar. És més, gairebé li recomanaria que iniciés una carrera de serial butt sniffer, ja que potser així li farien més cas a la premsa nacional i estrangera.