Per què es va tornar boig el senyor R. (1969) és una de les primeres pel·lícules del cineasta alemany Rainer Werner Fassbinder, que en pau descansi. La vaig veure a la filmoteca de Barcelona fa un munt d'anys i, tot i que no era el relat més amè del món, la seva eficàcia conceptual em va arribar a l'ànima.

Durant una hora i escaig, l'únic que passava a la pantalla eren successives escenes quotidianes de la vida del senyor R., un bon burgès que duia una vida plàcida i avorrida a més no poder: el senyor R. va a treballar, el senyor R. surt de la feina, el senyor R. dina en una cafeteria, el senyor R. porta els nens a l'escola, el senyor R. celebra el descans dominical amb la família, i així successivament, fins que tems que la pel·lícula segueixi en aquest to fins al final.

Afortunadament, quan ja no pots més del senyor R. i la seva vida de merda, l'home es torna majareta perdut (o recupera el seny, qui sap) i es llança a assassinar els que l'envolten fins que la policia li posa la mà al damunt (o el mata, ja no ho recordo). Fi.

Em vaig recordar del senyor R. l'altra nit, mentre llegia la notícia d'aquest exalcalde del PSC i exdiputat de Junts, Pere Albó, que es va colar en un hotel del Maresme on no s'allotjava, es va plantar a la piscina, es va fer amb una gandula, es va baixar els pantalons, es va treure la tita i es va posar a masturbar-se com si li anés la vida, davant la mirada esglaiada de les famílies amb nens que s'havien acostat a la piscina de l'hotel per fer un capbussó.

Alguns dels (comprensiblement) indignats es van erigir en comitè de linxament i la van emprendre a bufetades amb el masturbador recalcitrant però, afortunadament, no va arribar la sang al riu. El nostre home, això sí, va mantenir la posició, ja que va seguir pelant-se-la mentre amb la mà lliure s'agafava al braç d'un noi que tenia per allà a prop (no se sap amb quina intenció). L'arribada de la policia va posar fi a l'espectacle amb la detenció de l'alienat.

Què li va passar al senyor A.? Doncs el mateix que al senyor R. de la pel·lícula de Fassbinder, que ja no va poder més i el tedi li va sortir de la manera més grollera possible. Sembla que, últimament, se li acumulaven els problemes familiars, que li estaven afectant la salut mental.

Imagino anys de patiment en silenci, de dissimulació, de comportar-se com una persona normal, d'acumular dies i dies de frustració i neguit... fins que va decidir ser ell mateix i es va plantar a l'hotel Tahití de Santa Susanna, potser perquè el complex hoteler de la seva família a la Costa Brava li quedava una mica lluny i l'home tenia les seves urgències.

El mes d'octubre de 2025, el senyor A. es va retirar de la política per consagrar-se a la seva feina com a advocat i al negoci hoteler dels seus.

Prèviament, donava la impressió de ser el típic polític veleta i aprofitat que es deixa portar pel vent que més bufa: va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols pel PSC (entre 2007 i 2010) i tinent d'alcalde pel mateix partit (2011–2015). Després es va passar a una entelèquia compinxada amb Junts, MES (Moviment d'Esquerres), que li va permetre ser diputat al Parlament català pels de Puchi (2021–2024).

De casa a l'ajuntament. De casa al Parlament. Dinars de Nadal i Sant Esteve. Excursió a Montserrat... Ja estic veient el remake de la pel·lícula de Fassbinder. Un rotllo de cal Déu fins que arriba el gran moment, la súper palla en públic, el conat de linxament, la detenció per la policia, l'enfonsament social, el suïcidi públic alliberador, l'instant de la veritat (o el que Peter Handke anomenava El moment de la sensació vertadera).

Sí, ho sé, veig massa pel·lícules. No sé si el senyor A. comparteix la meva passió pel setè art, ni si alguna vegada va veure Què li va passar al senyor R. L'únic que tinc clar és que es va equivocar de localització: potser a la biennal de Venècia la seva peculiar performance hauria recollit aplaudiments. Llàstima que Venècia li quedés encara més lluny que la Costa Brava i que la urgència el portés a un hotel del Maresme on el seu art no va ser comprès, encara que potser contenia els seus únics moments vitals carregats de veritat i sinceritat.