Demà comença el judici a uns quants patriotes que es van passar de llestos quan la Covid-19 feia estralls a Catalunya. Si cola, cola, devien pensar. Però no va colar, encara que ja hagi passat un lustre dels fets (o, millor dit, dels no fets). La consellera de Salut d'aquells moments, Alba Vergés (ERC), va planejar un immens pessic de monja que va ser seguit fidelment pel director de l'ICS (Institut Català de la Salut), Josep Maria Argimon (metge il·lustre, però nacionalista de manual).

Aprofitant que s'havia interromput momentàniament la vacunació a tot Espanya a causa de certs problemes amb la substància a aplicar, quan aquesta es va reprendre, la senyora Vergés i el senyor Argimon van aprofitar per deixar fora del beneficiòs repartiment els membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional destinats a Catalunya, ja que, contra les tropes d'ocupació, tot s'hi val.

Quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir posar ordre en semblant desgavell, havien estat vacunats el 2,8% dels picoletos i el 3,6% dels maderos, mentre que el nombre de Mossos vacunats superava el 77%. O sigui, els nostres els primers i els de fora, mai o quan no quedi més remei.

Cal ser molt miserable (o molt nacionalista, que ve a ser el mateix) per jugar amb la salut de la gent d'aquesta manera, però també cal ser molt ruc per creure que l'astracanada pogués passar desapercebuda.

En qualsevol cas, la consellera del ram i el cap de l'ICS (més els seus respectius sequaços, Marc Ramentol i Adrià Comella) van tirar endavant amb el seu pla per intentar eliminar tants enemics de Catalunya com poguessin, pensant potser que el que feien era un acte de patriotisme (o de venjança per les conseqüències del referèndum il·legal d'octubre de 2017) que els podria servir, fins i tot, per medrar en els seus partits polítics.

Com així va ser. Alba Vergés va ser nomenada presidenta del Parlament català el juliol de 2021 en substitució de Laura Borràs, a qui acabaven d'enxampar pels seus tripijocs a l'Institut de les Lletres Catalanes a favor d'un amiguet (per cert, a què espera aquesta dona per entrar a la presó?). A Argimon, per la seva banda, li va caure la conselleria de salut de la Generalitat tan bon punt va ocupar el càrrec de president Pere Aragonès (també conegut com El petitó de Pineda).

És a dir, que tots dos van ser premiats pel separatisme al poder, però els seus problemes judicials no havien fet més que començar. Ara, la Fiscalia els demana dotze anys d'inhabilitació a cadascun, si és que no es té en compte el possible delicte d'odi, que alguns veiem claríssimament, malgrat les excuses del moment, segons les quals, el retard en la vacunació de policies i guàrdies civils es devia a una qüestió de prioritats. Argimon va arribar a tenir el coratge de dir que, per vacunar-los, s'hauria de retardar la vacunació de ciutadans majors de 70 anys.

És a dir, unes estratègies molt pròpies dels nostres lazis. Primer s'actua per odi. Després s'inventen excuses inversemblants per dissimular aquest odi i per carregar-li la culpa a l'enemic del que pugui passar als ciutadans de la tercera edat.

Estan acostumats a la impunitat i pensen que, com deia Cole Porter, Anything goes. Munten un cop d'Estat i s'estranyen que surti malament (a continuació, victimisme a dojo). Tenen la brillant idea d'intentar fastiguejar les forces d'ocupació i, cinc anys després d'aquesta feliç iniciativa, es troben a les portes d'un procés per discriminació (i odi, insisteixo).

Demà comença el judici d'aquests dos pares de la pàtria. El lazisme ens el presentarà, no en dubteu, com una nova maniobra repressiva del malvat Estat espanyol (ja espero amb ànsia la columna del gran Partal), mentre a altres ens semblarà que, encara que una mica tard, encara som a temps de fer justícia amb aquesta gent que juga amb la salut dels altres i creu que se'n sortirà de franc.