Quins temps aquells! Com han canviat les coses des que el pioner de la delació lingüística, Santiago Espot, apatrullava la ciutat amb el seu bolígraf i la seva llibreteta, apuntant els negocis que no retolaven en català, per poder després denunciar-los davant l'autoritat competent! (que solia passar d'ell com de la pesta, amb molt bon criteri). Potser altres coses no han millorat a la Catalunya catalana, però pel que fa a l'assetjament del castellanoparlant, la cosa està que se surt. Gràcies, principalment, a l'hereu natural del senyor Espot, Òscar Escudé, cap de la Plataforma per la Llengua i Gran Xivato Lingüístic que es passa la vida atenent víctimes de metges sàdics que no parlaven català i obligaven amb males maneres les velletes a expressar-se en aquella llengua estranya i imposada per les armes que és el castellà o espanyol.

El d'Espot era tan grotesc que fins i tot arribava a resultar entranyable. T'imaginaves el deixeble més avantatjat del gran Espinalt caminant pel carrer i mirant a dreta i esquerra per detectar presumptes infractors de la llei i apuntar-los a la llibreteta (amb la punta de la llengua sortint per la comissura, com un alumne molt aplicat) i et podia fer pena o riure, segons amb quin peu t'haguessis llevat.

El d'Escudé és més greu perquè el tipus s'ha muntat una organització de xivatos molt motivats que es moren per ajudar les presumptes víctimes de l'espanyolització, fins a aconseguir que la plataforma de marras s'hagi guanyat entre els desafectes l'apel·latiu de La Gestapo del català.

Aquesta motivació hi contribueix el govern de la Generalitat amb les seves generoses subvencions (total, ja se sap que els diners públics no són de ningú), que alguns il·lusos pensàvem que desapareixerien amb el (aparent) canvi de règim. No va ser així, i ara l'administració Illa s'ha tret de la màniga un departament per atendre els ploramiques lingüístics. Just el que necessitava Escudé per confirmar-se en la seva idea, expressada ja ben clarament, que, en aquest tipus de casos, res funciona com l'extorsió.

Que un govern escollit democràticament ofereixi armes a l'extorsió no sé si mereix la nostra aprovació. Jo diria que no. A no ser que a la defensa dels seus drets lingüístics s'hi pugui sumar tothom. Inclosos aquells pares de família que veuen com a l'escola dels nanos, les classes en castellà no arriben ni al miserable 25% que marca la llei. O sigui, o juguem tots, o trenquem la baralla (al cap del senyor Escudé, si pot ser). Si només s'admeten queixes en una sola direcció, el nou departamentet només serà una nova concessió (i en van…) del PSC als nacionalistes, seguint aquella peculiar tàctica adoptada pel govern d'Illa per instaurar la pau social, que consisteix a donar-los sempre la raó als lazis.

I la cosa no acaba aquí. Es parla de potenciar l'ús del català al Baix Llobregat (a per als xarnegos!) i a l'entorn laboral (enviarà el Govern espies a les oficines per veure en quin idioma es comuniquen els curritos, com els militants de la llengua que Escudé enviava a les escoles per vigilar en què parlaven els nens a l'hora del pati?).

Que existeixin fanàtics monotemàtics com Espot i Escudé és inevitable (com deia un amic, també hi ha qui li dóna per llepar candaus). Però que els riguin les gràcies els polítics amb poder —quan el que haurien de fer és enviar-los cordialment a pastar fang— no ho és. I, per més inri, faci el que faci el PSC per congraciar-se amb els indepes, aquests el continuaran odiant igual. O és que no s'ha assabentat Illa que li diuen El president del 155?