Serà per diners!

Com em temia, els nostres ex gasten a mans plenes en aquesta entelèquia que es coneix com a despeses de representació. Només el 2025, Pere Aragonès, 43.205 euros en assumptes diversos, incloent-hi viatges a Nova York, Berlín i Istanbul, ciutats en què, pel que sembla, hi ha un gran interès pels expresidents regionals i el que puguin explicar (interès que a Espanya brilla per la seva absència: si ja costa interessar-se pel que diuen els actuals titulars...)

Artur Mas es va polir 41.216 en les seves coses, entre les quals destaca la seva afició als videopodcasts, que ni he vist mai ni conec ningú que ho hagi fet. José Montilla va gastar part dels seus 34.837 euros en posar al dia la seva pàgina web, que intueixo que treu fum gràcies als milers de visites que deu registrar diàriament: qui no vol estar al corrent del que diu i fa un paio tan simpàtic com en Pepe Montilla, l'alegria d'Iznájar?

Les despeses dels expresidents de la Generalitat el 2025: dels 'videopodcasts' de Mas a les comissions bancàries de Torra

Tot i que no consten a l'article les despeses de representació de Quim Torra, cal dir que l'home de la ratafia va invertir quantitats ridícules en comissions bancàries i material d'oficina que qualsevol persona normal s'hauria abstingut d'incloure en les despeses de representació que li paguem els catalans (encara que, això sí, sembla que la ratafia se la paga de la seva butxaca).

Estem parlant de despeses de representació, que és la xocolata del lloro del que ens costen aquests prohoms, el sou anual dels quals està al voltant dels 90.000 euros. Sumem-hi els emoluments de conductors, escortes i altres necessitats de tot gran estadista i la cosa se'ns posarà en un pic.

És a dir, que estem llençant una fortuna a les escombraries cada any per mantenir les inútils oficines d'uns has been que no ens serveixen per a res, més enllà del mal rotllo antiespanyol que generen de tant en tant per fer-se la il·lusió que existeixen. Serà que ens sobra el diners.

I també ens sobra per pagar els polítics en actiu. De manera tradicional, el president de la Generalitat sempre ha cobrat el doble que el president de veritat, el que viu a Madrid, tot i que se suposa que el primer atén set o vuit milions de persones, mentre que el segon, també en teoria, té cura d'un ramat de prop de 40 milions. Per què cobra el president d'una comunitat autònoma el doble que el que s'encarrega de tot l'entramat espanyol? Perquè ell ho val? Pels seus sants dallonses? Misteri.

Les pujades de sou del Govern català: 3.000 euros anuals més el 2023

La generositat que dispensem al nostre president s'estén a consellers, assistents de conseller, assessors de tota mena, subsecretaris, subsecretarillos, conserges dels que porten aigua, conserges immòbils... I tots ells cobren més que els seus (més o menys) iguals a Madrid. Algú ho entén?

Curiosament (o no tant), no hi ha cap polític que sembli haver-se adonat de la dimensió del malbaratament. Els Comuns, al principi, van fer veure que es baixaven el sou, però van acabar recapacitant i sumant-se al cor silenciós de la política catalana: gos no mossega gos.

No estem parlant d'un banc que pot pagar el que vulgui als seus executius, depenent de si li surten a compte o no. Estem parlant de càrrecs públics i ex càrrecs públics pagats amb els diners dels catalans, de sous que cauen cada mes, encara que tinguis el servei de Rodalies fet una merda o una carretera aturada des de fa cinc anys.

A l'època de Galdós solia dir-se que el sou del funcionari era escàs, però segur. Potser el funcionari en general segueix estant mal pagat, però en el cas dels funcionaris de la política, és evident que cobren un sou desmesurat que no es mereixen. I simplement, per ser català i no murcià o extremeny.

Quina autoestima desquiciada s'amaga darrere d'aquests sous estrafolaris?