Us en recordeu de quan el nostre govern autonòmic parlava de crear la Taula del Senglar per afrontar convenientment l'excessiva quantitat d'aquests animals i la pesta porcina que se'n deriva?

La veritat és que ningú no va entendre gaire bé de què anava aquesta taula. Potser de crear un cos de negociadors humà-animal que resolgués de manera civilitzada els problemes? Crear una brigada d'hipnotitzadors que convencés els senglars, després de mirar-los fixament als ulls, que es suïcidessin pel bé de la humanitat? La veritat és que mai no va quedar gaire clar en què consistiria la Taula del Senglar.

Ho vam descobrir fa poc quan se'ns va informar des de la Generalitat que es procediria a matar a trets tots els senglars que trobéssim, per pudents i excessius. Una decisió per a la qual, francament, no calia crear cap taula, ja que amb un munt de rifles i de matadors ja n'hi havia prou.

L'alternativa, suposo, era menjar-nos-els, com feien al resilient poblat gal d'Astèrix i Obèlix, però no sembla que entre els catalans hi hagi gaire afició a la carn de senglar (jo, l'únic que veig preparat per imitar els gals és Joan Laporta, la panxa del qual cada dia s'assembla més a la de l'home del menhir a l'esquena qui, per cert, afirmava que ell no era gras, sinó baix de tòrax: ¿no hauria estat bonic un sopar de Laporta i els seus sequaços a l'estil gal, inflant-se tots de senglar per celebrar la victòria electoral del seu líder a la llum de la lluna, com solia passar al final de cada àlbum de René Goscinny i Albert Uderzo?).

Tenint en compte que el senglar no deixa de ser un porc pelut, no entenc per què l'hem deixat fora de la dieta mediterrània, ja que hauríem controlat la seva expansió i no ens veuríem obligats ara a assassinar-los. On són els defensors dels animals quan se'ls necessita?

L'única protesta davant el pla d'extermini del senglar català ha vingut del lazisme. Com que el governet ha recorregut a la molt hispànica Guàrdia Civil per encarregar-se de la feina bruta, els processistes han posat el crit al cel, lamentant que d'aquesta tasca no se n'encarreguin els nostres agents rurals i forestals, que, almenys, matarien en català.

Deuen haver-se adonat que el senglar és un animal, sí, però un animal català al qual la Guàrdia Civil, amb la seva maldat habitual i la seva proverbial catalanofòbia, es disposa a matar a trets. Si vostè pensa que aquí l'important és carregar-se els maleïts porcs peluts i pudents, és perquè no és un bon català i li importen un rave els seus conciutadans de quatre potes.

Aquest intent de genocidi constitueix una novetat en la manera de fer dels nostres governants, que fins ara es mostraven escandalitzats davant la possibilitat de recórrer a la violència i només els faltava recomanar-nos que, de la mateixa manera que negociàvem amb els okupes en comptes de fúmer-los una pallissa, dialoguéssim amb les paneroles que s'havien instal·lat a les nostres cuines.

No era Parlem-ne el nostre concepte preferit per solucionar els problemes amb gent, humana o animal, amb qui no hi ha manera de parlar? ¿S'haurà adonat, per fi, la nostra administració més propera que hi ha coses que només es poden solucionar a la bèstia?

Vull creure que l'atac de la Guàrdia Civil als nostres sangliers és un primer pas per començar a fer front a les molèsties animals d'una manera més contundent. En aquest sentit, animo els picoletos desplaçats a Catalunya perquè s'acostin per la barcelonina plaça del mateix nom i, després de substituir els fusells pels llançaflames, fregeixin la infecta tropa de coloms bruts i malalts que afeeixen la ciutat (i, ja posats, a les velles boges que els alimenten).

Per part meva, exigeixo una pistola Taser per enfrontar-me a les meves pròpies paneroles, que cada dia són més grasses i s'assemblen més a Laporta (per mi que els insecticides els van bé). I pel que fa als senglars, un cop descomptats els que li toquen al president etern del Barça, foc a discreció!