Alemanya, Regne Unit, Països Baixos, Estats Units… permeten publicar enquestes qualsevol dia i els candidats no tenen cap restricció per fer el seu discurs el dia previ de les eleccions o fins i tot el mateix dia de les votacions.
Espanya està en el grup dels països que considera que els seus ciutadans són poc madurs als quals cal protegir perquè s'ho pensin amb tranquil·litat. Passa igual amb Portugal, Itàlia i Grècia (una altra vegada els PIGS junts), encara que en alguns països hispanoamericans ens guanyen ja que es prohibeix la venda d'alcohol i en alguns fins i tot se suspenen espectacles de masses i hi ha toc de queda el dia anterior a les eleccions.
Aquestes dues prohibicions faran que algun mitjà de comunicació comenci a parlar-nos a partir de dimarts de la cotització dels tomàquets, les enciams o de l'aigua per esquivar el veto, més o menys com algun imputat per corrupció parlava de xistorres. I el dissabte previ a les eleccions els mitjans de comunicació ens acostaran, de nou, al costat humà dels candidats, coneixerem la seva família i les seves mascotes i fins i tot les seves aficions més absurdes.
Aquesta tradició és un símptoma, només un, de la necessitat de repensar el nostre sistema electoral, una cosa que a cap partit li ve de gust. Va néixer fa gairebé 50 anys amb les premisses d'una societat que no estava acostumada a votar, però ara ja en sabem una mica d'això.
Passa el mateix amb la circumscripció provincial i el sistema D'Hondt. Van néixer per donar veu a les minories, però ara algunes minories són les que manen, com hem vist en aquesta ja moribunda legislatura i no són precisament les de l'Espanya buidada.
Aconseguir un diputat a Madrid o Barcelona requereix més de quatre vegades més vots que a Sòria o a Terol. I els partits que no es presenten nacionalment ho tenen infinitament més fàcil que els que sí que ho fan.
El PACMA aconsegueix sempre més vots que Coalición Canaria o el BNG, però mai no ha aconseguit un escó, per no comparar-lo amb Junts, PNV o Bildu, amb 5 o més escons i grup parlamentari gràcies a poc més del doble de vots que el PACMA. Uns tant i altres tan poc.
Se suposa que es vota per província perquè totes les parts d'Espanya tinguin veu, però els grans partits, que són els que s'enduen els escons en moltes de les províncies poc poblades, prioritzen la disciplina interna a defensar el local i, a més, trufen certes candidatures provincials amb figures dels seus partits a qui es vol assegurar un escó.
Canviar les normes electorals, així com el model retributiu dels càrrecs electes, és una cosa molt delicada i complexa, però s'hauria de fer. I per això s'haurien de posar d'acord els dos grans partits, una cosa metafísicament impossible actualment.
Així que a partir de dimarts no hi haurà notícia de les enquestes, tindrem jornada de reflexió i el dia de les eleccions ens explicaran com han anat els tracking de la setmana, perquè no es fan enquestes a peu d'urna ja que són molt cares, una altra de les anacronies de les nostres eleccions.
Així una plèiade de tertulians parlarà del no-res durant més d'una hora. I a partir de les 21:00 veurem l'evolució del recompte que ens donarà xifres poc coherents fins més o menys les 22:00 i els ciutadans de Sòria o Terol estaran sobrerepresentats, igual que els partits d'àmbit autonòmic.
És el que es va voler fa 50 anys, és el que està en vigor ara i és el que seguirà en vigor mentre els partits no tinguin el seny de posar-se d'acord en temes estructurals. Un autèntic dia de la marmota.
Amb aquesta llei electoral i l'afebliment, que no desaparició, del bipartidisme el normal és que el resultat sigui difícil de gestionar llevat de majories molt clares. És possible que aquest escenari d'ingovernabilitat no passi en aquestes generals, encara que no hem d'oblidar que les legislatures XI i XIII van ser fallides i vam tornar a les urnes en no sortir endavant cap intent d'investidura, però el que sí promet ser un embolic és el que probablement veurem en les pròximes autonòmiques catalanes.
Catalunya és, per cert, l'única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia i per tant regeix la nacional. Així ens ha anat i així ens anirà.
