Els dirigents polítics mai de la vida haurien de ballar, si no volen que els passi factura quan succeeixi una desgràcia, i sempre en passa alguna. Aleshores passa que un veu Pedro Sánchez ballant en algun míting i a Óscar Puente fent l'oca al costat de Marc Giró —una altra oca— a la televisió, i el que veu en realitat són vagons destrossats i cossos mutilats entre la ferralla. Ja sé que aquests ridículs balls van tenir lloc abans de l'accident mortal, però aquí queden per sempre les imatges dansaires, com un estigma perpetu que qualifica de frívols aquests polítics.

De fet, Pedro Sánchez no només va ballar abans del xoc de trens, sinó també després del mateix, a l'inici de la campanya electoral, quan ja es coneixia el nombre de cadàvers, o sigui que només li va faltar ballar durant l'accident per fer la festa completa. Millor que no ballin, feu-me cas, que mai se sap.

Els líders polítics han de ser homes durs, i des de Norman Mailer sabem que els homes durs no ballen. El mateix val per a les dones, encara que Mailer no les esmentés. Ningú va veure Churchill ballant, així va evitar que, després d'algun blitz sobre Londres, els anglesos li recordessin fent l'oca a la BBC, tot i que dubto que en aquesta televisió hagin tingut mai un exemplar semblant a Marc Giró. Si de cas, a Churchill se'l recorda agafat a un got de whisky, cosa que és molt millor que ballar, ja que l'alcohol serveix igual per celebrar una victòria que per oblidar una desgràcia, de manera que ningú pot acusar-lo de frivolitzar.

Tampoc a Roosevelt el van veure ballar —cal reconèixer que en el seu cas es pot al·legar impossibilitat física—, per això als EUA van confiar en ell per sortir de la Gran Depressió. Amb quin ànim hauria cridat De Gaulle a la resistència contra els nazis, si abans se l'hagués vist ballant el can-can al Moulin Rouge? Hauria pogut assistir Margaret Thatcher a algun funeral de víctimes de l'IRA si una càmera l'hagués filmat saltant al ritme dels Rolling Stones, o s'hauria inventat una excusa religiosa per no assistir-hi i així evitar ser xiulada, a l'estil Pedro Sánchez? La mateixa perestroika hauria fracassat, si haguessin sortit a la llum imatges de Gorbatxov movent els malucs en un escenari com qualsevol ministre espanyol.

Fins i tot Franco es prenia més seriosament els assumptes del país que els actuals dirigents i ningú el va veure movent l'esquelet com un orat, si necessitava relaxar-se se n'anava a pescar o a caçar, però ballar?, a cap estadista amb una mica de cervell se li acut tal cosa. I menys a Espanya, on tots sabem que a la cantonada aguaita un escàndol polític, una tragèdia fruit de la incompetència dels governants o un familiar investigat per la justícia, tots ells mals assumptes per afrontar-los ballant.

No estic reclamant als nostres governants que tinguin algun sentiment envers els seus governats. La pietat, la pena, la solidaritat, la compassió i l'empatia, no serveixen políticament de res, i si no serveixen políticament, són inútils. Amb que no ballin, ja en tinc prou, no em cal res més, guardeu-vos les mostres de respecte cap a les víctimes, no les necessitem. Dissimuleu, això és tot.

Per dedicar-se a la cosa pública és imprescindible evitar el ball, la gresca i la ximpleria, que tot això ho carrega el diable. Més els hauria valgut a Pedro Sánchez i a Óscar Puente prendre exemple de Churchill i donar-se a la beguda en lloc del ball, encara que, veient-los ballar, no m'estranyaria que s'haguessin donat a totes dues aficions alhora.