Em diuen que, per a aquest dimecres, és a dir, d'aquí a dos dies, hi ha convocada una vaga general, i si m'ho diuen, serà que és veritat, les meves fonts són fidedignes.

La veritat és que ni m'havia assabentat que dimecres no cal anar a treballar; jo crec que han triat un mal dia, a veure si la pròxima vaga la convoquen en divendres o en dilluns, i aprofitem millor el cap de setmana.

Em resulta inconcebible que els sindicalistes, que d'aprofitar qualsevol excusa per no treballar en saben un munt, ens posin una vaga en dimecres; així no hi ha qui faci pont.

El que sens dubte ha passat és que, acostumats com estan ells als ponts de tres o quatre dies, fins i tot de set en no pocs casos, van pensar que la resta també ens podem permetre deixar d'anar a la feina el dijous i el divendres.

Doncs no, senyors: els treballadors normals, amb un dia de festa, vull dir de vaga, no anem enlloc. O es pensen que ens surt a compte agafar un vol en low cost a Praga, per tornar a casa a la nit? Si la vaga no serveix ni per viatjar una mica, maleïda la falta que ens fa.

El que no em queda del tot clar és el motiu d'aquesta vaga. He buscat informació i només he sabut trobar les declaracions d'uns sindicalistes que diuen una cosa així com que la convoquen per exigir "condicions de vida més dignes per a la classe treballadora i un repartiment més just de la riquesa", signifiqui això el que signifiqui.

Anys enrere, les vagues es convocaven per assumptes tan concrets com reclamar una jornada de vuit hores o per protestar pel preu del bitllet del tramvia. Fins i tot per millorar la seguretat a la mina. Un deixava d'anar a treballar —i de cobrar— sabent què reclamava i a qui ho reclamava.

Ara les coses són més complicades, no diré pas que no m'agradi la idea que qui té més diners que jo els reparteixi amb mi, però dubto que el meu veí del tercer, aquell que té dos cotxes i segona residència a la costa, em deixi utilitzar el Ranger Rover i em permeti instal·lar-me a l'estiu al xalet, només perquè demà passat hi hagi qui no es presenti a treballar.

Potser sí, potser l'home veu la llum i a partir de la vaga es despulla de tots els seus béns, encara que millor encara si a més de despullar-se me'ls cedeix tots a mi.

Si la d'aquest dimecres demostra que les vagues en abstracte funcionen i que tot es pot aconseguir amb el simple gest de quedar-nos a casa un dia qualsevol, resultarà que estem perdent el temps.

Posats a demanar, no hauríem de quedar-nos en repartir la riquesa i millorar les condicions laborals, podem anar un pas més enllà i exigir que no hi hagi més grip, que els negrets no passin gana i que torni la minifaldilla, dit sigui en ordre creixent d'importància.

La pàgina oficial de la UGT -les mateixes fonts a les quals m'he referit al principi m'asseguren que són les sigles d'un sindicat que vetlla pels treballadors, a mi no em sona de res, però concediré a les meves fonts el benefici del dubte- va una mica més enllà i, entre les motivacions per les quals a la seva web asseguren que es fa imprescindible anar a la vaga, afegeixen la de que "arribar a final de mes és cada cop més difícil", encara que imagino que no per a ells.

S'han oblidat de precisar que portem vuit anys de govern presumptament socialista i que el fenomen al qual al·ludeixen, lluny de disminuir, ha anat a més durant aquest temps.

Un descuit el pot tenir qualsevol, i més en vigílies d'una vaga tan fonamental que acabarà d'una vegada per totes amb les dificultats per arribar a final de mes.