El fet religiós sembla un assumpte del passat, poc lligat a les complexitats que envolten la vida a les ciutats, però la realitat és que els experts li atorguen un factor crucial en el desenvolupament social de la població. Aquesta tesi va planar en l'interessant debat que va organitzar la setmana passada Rethink Barcelona, el fòrum de debats de la Societat Barcelonina d'Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball.

La idea dominant en el debat és que tot el relacionat amb la religió no només no és residual sinó que adopta un paper important en la vertebració d'una societat cada cop més heterogènia per la seva procedència diversa com a conseqüència del seu origen migratori i dels múltiples cultes religiosos que s'hi professen.

Ho destacava en el seu article de Metrópoli Abierta Manel Manchón quan feia èmfasi en les paraules del director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas, que apuntava que la presència de centres de culte redueix la conflictivitat delictiva a les zones on estan implantats.

Si les declaracions de Bassas són certes, l'arquitectura social dels nombrosos cultes religiosos que assaonen la geografia de Barcelona i la seva àrea d'influència té un repte per davant: pacificar aquesta societat que ofereix cada cop més símptomes d'impaciència, de radicalitat i d'incivisme.

Tant de bo la presència religiosa serveixi per educar els seus fidels encara que personalment crec que això només serà possible en els cultes els responsables dels quals apostin d'una manera decidida per la convivència i la integració. Hem patit al llarg dels anys lamentables experiències de violència gestades en alguns d'aquests centres religiosos i l'administració catalana té el deure de vigilar intensament perquè no hi hagi desviacions en la tasca social d'aquests espais.

Si les confessions que guanyen terreny en la seva implantació social no tenen clar que els seus fidels han de fer un esforç extraordinari per adaptar-se als usos i costums locals, aleshores la gran responsabilitat i fortalesa del fet religiós no contribuirà a aconseguir una societat més plural, rica i sana. Aquest és el repte.

La Generalitat confia i considera que la vertebració religiosa contribueix a limitar el delicte. Tant de bo sigui així. Té tot el sentit del món que l'establiment de centres religiosos responsables sigui un factor positiu per construir una societat plural i respectuosa, però, insisteixo, dependrà molt de l'interès més íntim dels seus oficiants.

Sense perdre la identitat de cada col·lectiu, que és una riquesa que existeixin tantes maneres de pensar, el factor clau és la integració. Per avançar no cal que tothom sigui catòlic o res --com acaba sent una gran part de la societat local--.

El que importa és que els seguidors del culte evangelista, musulmà, protestant, hinduista o budista tinguin clar que adaptar-se als costums de la terra d'acollida és tan important com no robar.