El ciutadà de peu, aquell que pateix per com evoluciona la seva feina, pels problemes domèstics que té qualsevol família, per com arribarà a cobrir la llarga llista d'impostos que el sistema actual li té preparada per a distracció de la seva butxaca, transita per aquest món amb el cor encongit.

L'última setmana no ha ajudat a tranquil·litzar la població. Més aviat al contrari. El drama de l'accident ferroviari, la llarga llista de morts, el descontrol per la seguretat sobre els rails i l'actitud de l'administració governant que deixa anar la possibilitat de tallar durant dos anys el servei de l'alta velocitat deixa les persones gairebé sense respiració, enfadades pels greus errors succeïts i per la fragilitat que s'instal·la a les seves vides si es veuen obligades a viatjar.

L'altre gran assumpte que turmenta la gent és el vandalisme de carrer a diverses ciutats espanyoles, però especialment a Barcelona. Al voltant de 500 joves, o salvatges directament, van destrossar el cap de setmana anterior el centre comercial de la capital catalana, sorprenent la policia.

Les coses van anar de manera diferent aquest passat dissabte i els cossos policials van haver d'esmerçar-se perquè els joves programats per als saquejos es veiessin obligats a desistir. En la seva primera onada de violència es va detenir a més d'un centenar d'agitadors. Fa dos dies es van identificar més de 2.000 persones i es van confiscar més de 180 objectes susceptibles de ser utilitzats en un atac.

Les policies implicades, potser perquè els seus responsables polítics no els van ordenar actuar amb guants de seda, van poder adaptar-se a aquesta nova violència —dirigida o no per organismes internacionals— que pretén destruir sense que hi hagi d'intervenir cap protesta de fons. La societat de Barcelona no vol sorolls, ni haver de viure amb por.

Cal felicitar les policies però la solució no és que hi hagi d'haver un desplegament policial inusitat de manera permanent per evitar que aquests irresponsables acabin destrossant la ciutat o que agredeixin els seus veïns. Tampoc és solució que els comerciants hagin de córrer per col·locar fustes de protecció als vidres dels aparadors, com si arribés el pitjor dels huracans del Carib, per evitar que els salvatges destrossin les seves propietats.

La ciutadania espera respostes contundents. Per exemple, que tots els detinguts per aquesta causa ingressin a presó per evitar que uns dies després puguin tornar a enfundar-se aquells parracs negres i sembrar la inquietud als carrers.

No es tracta que cada cap de setmana estigui mobilitzat tothom per evitar el desastre, sinó que l'actuació policial acabi amb els responsables i els seus sequaços amb més força de la que s'ha emprat fins ara si cal i que la justícia els privi de llibertat.

Arreglar aquestes qüestions no evitarà que la població resolgui els seus problemes, però alleujarà part de la seva càrrega. Que no és poc.