Per demà, dissabte, està convocada una altra onada de saquejos, gamberrisme, destrucció de mobiliari urbà i incendis de contenidors i bicicletes a Barcelona.

La diferència amb la del passat 24 d'octubre és que, aquesta vegada, la policia està advertida i és probable que pugui i sàpiga desarticular-la abans que els “nens” cometin massa barbaritats. Esperem amb curiositat a veure què passarà.

De moment, el que està clar és que hi ha entre nosaltres centenars o milers de menors d'edat amb una pulsió destructora i saquejadora, que no senten cap respecte per la societat —no diguem ja per la propietat privada que, ens agradi o no, és una de les seves bases més sòlides— i que se senten moralment autoritzats per practicar el nihilisme a la brava.

Aquest és un fenomen no expressament barceloní, com hem vist en diverses ciutats de França i Itàlia i a València. Però Barcelona potser sigui la ciutat ideal per practicar aquesta mena de turbulències, ja que és la ciutat d'on s'ha evaporat el principi de l'autoritat i la por a l'amenaça del càstig.

Gamberros, criminals, lladres, carteristes i okupes actuen al seu aire, sabent que gaudeixen de gairebé total impunitat. Es deté el quinqui amb les mans a la massa, entren a comissaria i al cap d'unes hores torna a ser al carrer.

Alguns, com ja s'ha publicat, i com de tant en tant denuncia, carregat de raons, l'alcalde de Badalona, Xavier García-Albiol, segueixen aquest procés (delicte-comissaria-tornada al carrer-nou delicte) dotzenes, i fins i tot centenars de vegades.

Per als agents de la Policia, dels Mossos, de la Guàrdia Urbana, ha de ser exasperant veure avui caminant tranquil·lament pel carrer, buscant una nova víctima, assetjant algun turista distret per arrencar-li el rellotge, el lladre a qui ahir van detenir. Cal témer que amb tanta tolerància estem incorrent en el ridícul.

Aquesta sorprenent tolerància amb el delicte cal suposar que és herència del franquisme: el règim del dictador era tan sever i repressor que tot el que faci olor de repressió li sembla, a molts, discutible.

Jo he vist al casc antic un policia de paisà intentant immobilitzar a terra un lladre, que se li resistia i gemegava: “¡Em deté perquè sóc moro!”. Al costat, sobre la calçada, jeia la bossa que acabava de robar. El poli cridava als vianants: “¡Sóc policia, ajudeu-me!”. Un ciutadà s'hi va acostar, es va inclinar sobre l'escena arrufant el nas i el front, i li va dir: “Primer, ensenyi'm la placa”.

“¡Cony, ja l'hi ensenyo després, quan li hagi posat les manilles!”.

Som en una ciutat en què mig centenar de jubilats tallen el trànsit per la gran artèria d'entrada a la ciutat, que és la Meridiana, nit rere nit, des del 14 d'octubre de 2019 fins a l'11 de febrer del 2022, fent perdre als automobilistes centenars de milers d'hores de feina o de descans, sense que els carcamals fossin identificats, ni molt menys portats a la comissaria o a la presó, que és on haurien d'haver ingressat per una temporadeta, en companyia dels organitzadors (“Meridiana Resisteix” i la direcció de l'ANC).

Som en una ciutat on es pot assestar tranquil·lament un cop d'Estat, perquè ja vindrà després el Govern central a indultar i després a amnistiar els colpistes. Un dels quals ara presideix el Parlament regional.

Som en un país on si tens 17 anys pots fer el que et plagui, violar o matar, ja que estàs considerat “menor” d'edat i irresponsable, i el pitjor que et pot passar és una temporadeta en un correccional.

La policia franquista era detestada, però a ningú (o gairebé ningú) se li acudia enfrontar-s'hi, se li tenia un respecte. Quan apareixia la temuda “Brigada de Valladolid”, que es distingia per un mocador groc al coll, tots els manifestants sortien corrent com daines. Ara, una turba intenta assaltar la comissaria de la Via Laietana i no passa res, pelillos a la mar, qui no ha estat jove.

Ara la por la té el poli, que si li etziba un cop de porra a un energumen encaputxat que l'estava apedregant és portat a judici. S'analitza acuradament si el cop de porra va ser massa enèrgic, si al pobre malfactor li va fer mal.

És tot massa ximple.